Informàtica a 4t de l'ESO

1112 2.1. Xarxes d'ordinadors

2011-10-02T21:13:00.000+02:00

Font del vídeo

1112 1.7.Sistemes operatius i d'emmagatzematge

2011-09-19T08:34:00.002+02:00

Presentació software lliure 2008

View more presentations from elteuprofedinfo
Font del vídeo

1112 1.6. Unitats en informàtica

2011-09-15T08:58:00.000+02:00

Unitats en informàtica_1112

View more documents from elteuprofedinfo

1112 1.5. Ports i connectors

2011-09-15T08:53:00.000+02:00

Font del vídeo

1112 1.4. Com treballa un pc

2011-09-15T08:51:00.000+02:00

Font del vídeo

1112 1.3. Components d'un pc

2011-09-15T08:45:00.002+02:00

Font del vídeo 1

Font del vídeo 2

1112 1.2. Història dels ordinadors

2011-09-15T08:41:00.002+02:00

Primera part

Font del vídeo 1

Segona part

Font del vídeo 2

Tercera part

Font del vídeo 3

Quarta part

Font del vídeo 4

Cinquena part

Font del vídeo 5

1112 1.1. Definició i elements de la informàtica

2011-09-15T08:34:00.002+02:00

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;F&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>
Font del vídeo

1112 0.1.Curs 2011-2012

2011-09-14T19:21:00.002+02:00

Presentación1 int

View more presentations from elteuprofedinfo.

1011 10.1. Presentacions multimedia

2011-05-16T08:54:00.007+02:00

Font de la imatge: arxiu propi

1011 9.2. Maquetació

2011-05-09T08:42:00.005+02:00

Concepte

La maquetació, també anomenada de vegades diagramació, és un ofici del disseny editorial que s'encarrega d'organitzar en un espai, continguts escrits, visuals i en alguns casos audiovisuals (multimèdia) en mitjans impresos i electrònics, com llibres, diaris i revistes.
Estrictament, l'acte de maquetar només es relaciona amb la distribució dels elements en un espai determinat de la pàgina, mentre que el disseny editorial inclou fases més àmplies del procés, des del projecte gràfic, fins als processos de producció anomenats pre-premsa (preparació per a impressió), premsa (impressió) i post-premsa (acabats). No obstant això, usualment tot l'aspecte gràfic de l'activitat editorial i periodística es coneix pel terme maquetació.

En el cas d'un diari, la maquetació segueix els objectius i línies gràfiques i editorials d'aquest imprès. Les principals línies editorials per a la maquetació d'un diari inclouen la jerarquització dels articles per ordre d'importància. Les consideracions gràfiques inclouen llegibilitat i incorporació equilibrada i no-obstructiva dels anuncis publicitaris.
L'edició incorpora principis del disseny gràfic que, al seu torn, és una professió independent o present en llicenciatures relacionades amb el disseny, més enllà de ser una disciplina que fa part del currículum de professions com el periodisme, la publicitat i alguns cursos d'arquitectura en universitats i facultats. Altres termes que serveixen per referir-se al procés de maquetació són: layout, makeup o pasteup.

Elements i aspectes

Per maquetar el contingut editorial, l'activitat de maquetació necessita treballar amb:

Elements gràfics: categories de contingut visual, i
Aspectes: variables que poden modificar el resultat final.

Les mesures utilitzades en maquetació són generalment en piques i punts, i 1 pc (una pica) corresponent a 12 pt (dotze punts).
A l'espai delimitat d'impressió dins d'una pàgina se l'anomena caixa tipogràfica, on cau tinta sobre el paper, fora d'aquests límits, res pot ser imprès. En els casos en què la caixa sobrepassa les vores del paper, es diu que la impressió és sagnada.
Alguns dels elements utilitzats en el procés de maquetació són:

Text. L'anomenat «cos de text» és el tipus en què serà imprès el contingut principal de l'imprès ja sigui llibre o publicació periòdica (articles, columnes, cròniques, editorials, cartes etc.). La massa de text acostuma omplir més de la meitat de tota la taca gràfica del periòdic i ha de ser delimitada pels altres elements. Un format comú per al cos de text en diaris és el tipus serifa, amb cos (mida) 12 punts.
Títols o titulars . Des del titular de la primera pàgina, fins als titulars menors d'articles. Són subdividits en:
- subtítols o subtitulars - col locats sota de la titular principal, complementen la informació i inciten a llegir el text.
- avanttítols o antetitulares - col locats dalt de la titular principal, complementen la informació i inciten a llegir el text.
- intertítols, intertitulares o fallides - col.locats al mig del text, per seccionar i facilitar la comprensió.
- destacats o ulls - col.locats al mig de la massa de text, entre columnes, per ressaltar trets i substituir trencaments, són molt utilitzats en entrevistes.
Fotografies, que en els diaris i revistes sempre vénen acompanyades per peu de fotos descriptius i el crèdit del fotògraf.
Art . El que es diu art en maquetació són imatges produïdes per il.lustrar o complementar visualment la informació del text. Poden ser:
Infografies. Inclouen mapes, gràfics estadístics, seqüencials i esquemes visuals;
Caricatures. Dibuixos generalment satírics amb personatges del noticiero;
Il.lustracions. Tot tipus de dibuix il.lustratiu per al text periodístic.
Vinyetes. Mini-titulars que marquen un tema o assumpte recurrent o destacat; poden incloure mini-il.lustracions i generalment vénen a dalt de la titular de l'article o en l'alt de la pàgina.
Boxes o caixa. Un box és un espai gràficament delimitat que usualment inclou un text explicatiu o sobre l'assumpte relacionat a l'article principal.
Fils. Hi ha per separar elements que, per algun motiu, poden ser confosos.
Capçalera i peu. Marquen el cim i la base de la pàgina, respectivament, incloent marques bàsiques com a nom del periòdic, editorials, data, número de l'edició i número de la pàgina, quan és usat en la primera pàgina, la capçalera inclou encara la marca del diari, preu i alguns noms de l'equip periodístic (president, director, editor en cap).
Espais per a publicitat. Únic element de contingut no-editorial de la maquetació, produït per l'equip comercial

Els aspectes que determinen la composició d'aquests elements en la pàgina són, entre altres:

Nombre de columnes. L distribució del text en columnes verticals de mida regular, espaiades i vàlides per encaixar els elements. Actualment, el patró en diaris estàndard és la divisió en 6 columnes, però l'ús de 8 columnes ha estat predominant.
Color. Ús de colors i matisos en periodisme, que confereix sentit i modifica el missatge, moltes vegades subtilment; fins a mitjans del segle XX, els diaris de gran circulació no utilitzaven impressió en colors, depenent de l'escala de grisos per matisar els seus elements.
Espaiament. Interlínia, entre columnes i entre cada element gràfic.
Tipologia. Varietat i tipus de fonts tipogràfiques utilitzades.

Procés

Els maquetadors generalment usen programes d'autoedició a l'ordinador per compondre els elements en les pàgines abans d'imprimir. Antigament, abans de la maquetació digital, els dissenyadors utilitzaven «nines» (miniatures) de les pàgines, per preveure amb precisió mil.limètrica el layout de cada pàgina a mida natural.
Alguns dels programes d'ordinador més utilitzats són el QuarkXPress, l'Adobe InDesign, Adobe PageMaker (desfasat i deixat de banda per Adobe per a desenvolupar InDesign) i el Corel Ventura. Dins el món del programari lliure destacaria l’aplicació Scribus.
Avui en dia hi ha programes que fan molt més senzilla la maquetació, que permeten crear pàgines mestres i afegir marcs que simulen l'espai a utilitzar fent molt més senzill el maquetisme de qualsevol revista o diari.

Activitat de maquetació

Exemples de maquetació amb Scribus: Exemple 1 | Exemple 2

Traducció i adaptació
Font de les imatges: Imatge 1 | Imatge 2 | Imatge 3

1011 9.1. Element de disseny vectorial

2011-05-02T12:13:00.004+02:00

Per tal de poder introduir-nos en el món del disseny vectorial hi ha tot un seguit d'activitats compartides amb el GoogleDOCS. A més a més de les activitats, en format pdf, trobareu els fitxers necessaris per poder dur-les a terme.

Font de la imatge

1011 8.1. Edició de vídeo

2011-03-21T09:33:00.004+01:00

Font de la imatge: arxiu propi

1011 7.2. Podcast

2011-02-21T07:59:00.005+01:00

Per a poder dur a terme l'activitat programada del podcast cal que es consultin els enllaços següents:

Font de la imatge: arxiu propi

1011 7.1. L'àudio digital

2011-02-07T08:02:00.004+01:00

Font de la imatge: arxiu propi

1011 6.2. Activitats de disseny gràfic: edició d'imatge fixa

2011-01-10T09:11:00.003+01:00

Exercici inicial (Big-ben)
Composició de capes (Escòcia)
Plugins de Gimp (Rètol fantasmagòric)
Edició avançada 1 (Clonatge)
Edició avançada 2 (Composició de capes 2). Activitat de disseny lliure consistent en fer una composició, referida a una temàtica concreta, en la qual apareguin un mínim de cinc capes. Aquestes capes han d'estar editades i contenir característiques avançades respecte de les potencialitats de GIMP.

1011 6.1. Aplicacions a instalar

2010-12-13T09:05:00.003+01:00

Per tal de poder fer les activitats dels propers temes caldrà tenir instal·lades tot un seguit d'aplicacions.

1011 2.2. Protocol TCP/IP. Adreça IP

2010-10-13T10:24:00.003+02:00

Classes de xarxes
Connexió a Internet
Comandaments de xarxa

Font de la imatge

1011 2.1. Xarxes

2010-09-28T15:01:00.003+02:00

Xarxa
Tipus de xarxes
Xarxa local

1011 1.3. DOS

2010-09-21T11:40:00.003+02:00

Disk operating system

Comandaments DOS

1011 1.2. El disc dur

2010-09-20T09:26:00.007+02:00

Un disc dur -de l'anglès hard disk, HD- és un disc magnètic en el qual es pot emmagatzemar dades d'ordinador. El disc dur és la part de l'ordinador que conté la informació electrònica i on s'emmagatzemen tots els programes - programari o software-. És un dels components del maquinari més importants dins del teu PC.


Imatge d-un disc dur de 500 KB (any 1975) Font de la imatge		Disc dur de butxaca de 12GB (any 2010) Font de la imatge

El terme dur s'utilitza per diferenciar-lo del disc flexible o disquet -floppy, en anglès-. Els discs durs poden emmagatzemar moltes més dades i són més ràpids que els disquets.
El disc dur 1
El disc dur 2

1011 1.1. Història de la informàtica

2010-09-12T19:21:00.003+02:00

Per a poder fer-nos una idea clara de l'evolució de la informàtica, tant dels equipaments com dels llenguatges, hem de conéixer de manera aproximada quina ha estat la seva història.

Font de la imatge: arxiu propi

1011 Presentació Curs 2010-2011

2010-09-06T18:00:00.007+02:00

Comencem un nou curs escolar i cal establir els paràmetres que se seguiran en la Matèria Optativa d’Informàtica de Quart d’ESO.

Objectius i continguts

Què farem? Quan? Com?

Dinàmica de classe

Cal concretar inicialment tots els aspectes lligats amb la metodologia, materials, suports, treballs a fer, dates de lliurament, avaluació, recuperacions, etc. En definitiva les indicacions clares i concretes que facin que tohom tingui clar quin és el seu paper dins l’aula, tractant sempre d’aprendre plegats.

Calendari

El calendari escolar serà una eina imprescindible per a concretar:

Sessions de classe.
Programació de les diferents unitats didàctiques.
Terminis de lliurament d'activitats i/o exercicis.
Proves i/o activitats d'Avaluació.
Festivitats de lliure disposició.
Altres aspectes que puguin sorgir.

Així, doncs, tindreu a la vostra disposició un calendari compartit en el qual es contemplaran tots els aspectes esmentats abans. L'enllaç d'aquest calendari el trobareu dins l'estructura del blog, a la part esquerra, dins l'apartat dels Enllaços recomanats, amb el nom de Calendari curs 2010-2011

Font de la imatge: arxiu propi

0910 D'interès per a tothom que consulti aquest blog

2010-05-27T08:49:00.047+02:00

En el decurs del disseny, creixement i aprofitament d'aquest blog, ja des del propassat any escolar 2008-2009, he anat observant que d'altres persones, a banda dels meus alumnes -destinataris reals i directes dels continguts d'aquest espai educatiu-, consulten, alguns de manera regular i diària, i d'altres esporàdicament , aquests continguts.

La intenció inicial d'aquesta publicació, donat el nombre de visites -s'acosten a les 10000-, és posar a l'abast de tot aquest col·lectiu un resum estadístic de les dades aportades per les consultes i/o visites al blog.

Analytics elteuprofedinfo.blogspot.com 20100426-20100526_(dashboard_report)

View more documents from elteuprofedinfo.

En segon lloc, aniria bé que tothom, sobretot professionals de l'educació, manisfestéssiu la vostra opinió sobre aquest espai adreçant-me un missatge per correu electrònic - a elteuprofedinfo@gmail.com-, on expliqueu:

Qui sou.
Des de quina població us connecteu. L'àrea geogràfica ja la conec: des de països d'Amèrica fins a les Filipines, passant per localitats properes com Manresa, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Barcelona, etc-.
L'ús que en feu: particular, educatiu per als vostres alumnes, preparació de material per les vostres classes.
I d'altres.

Aquesta pretensió quedaria coberta si obrís els comentaris, però m'estimo més no fer-ho ja que no disposo del temps necessari per a contestar a tothom i entrar en el feed-back corresponent.

Moltes gràcies per les vostres visites i el vostre interès.

Espero els vostres missatges.

0910 11.2. Hosting

2010-05-18T08:48:00.005+02:00

“L'allotjament web (en anglès web hosting) és el servei que proveeix als usuaris d'Internet d’un sistema per a poder emmagatzemar informació, imatges, vídeo, o qualsevol contingut accessible via Web. És una analogia d'allotjament o allotjament en hotels o habitacions on s’ocupa un lloc específic, en aquest cas l'analogia allotjament web o allotjament de pàgines web, es refereix al lloc que ocupa una pàgina web, lloc web, sistema, correu electrònic, arxius etc. a Internet o més específicament en un servidor que en general allotja diverses aplicacions o pàgines web.
Els Web Host són companyies que proporcionen espai d'un servidor als seus clients.
Es pot definir com un lloc per a la teva pàgina web o correus electrònics, tot i que aquesta definició simplifica de manera conceptual el fet que l'allotjament web és en realitat espai a Internet per a pràcticament qualsevol tipus d'informació, sigui arxius, sistemes, correus electrònics, vídeos etc.” (Font: traducció lliure de wiquipèdia)
Aleshores, per a poder dur a terme les activitats proposades d'edició de pàgines web mitjançant Kompozer, haurem de triar un servidor que ofereixi hosting gratuït. Cal fer una bona recerca a la web i prendre la decisió més encertada.

0910 11.1. Disseny de pàgines web mitjançant Kompozer

2010-05-18T08:32:00.005+02:00

El llenguatge html.
Què es necessita per a fer una pàgina web?.
Editors web: NVU i Kompozer.
Canviar l'idioma de les aplicacions portables.
Estructura exercicis web.
Configuració Filezilla.

Font de la imatge: arxiu propi

0910 10.3. Presentacions multimèdia a l'aula

2010-05-03T10:55:00.008+02:00

Quan preparem una presentació, l'enumeració dels temes i subtemes ens ayuda a visualitzar el contingut general de la presentació.

L'esquematització transforma el coneixement profund i ordenat de l'expositor en un coneixement accessible a l'audiència.

Per esquematitzar podem utilitzar diversos mètodes, vàlids tots. Adaptarem el mètode al conjunt de temes i subtemes a exposar, així com al tipus d'audiència amb què comptem:

Del general al particular.
Del particular al general.
Les parts del tot.
Cronològicament.
Ruta crítica.
Mapes mentals.

L'esquematització, normalment, s'acaba mitjançant l'aplicació de números o d'una combinació de números i lletres als temes i subtemes escollits, de forma que es presenten clarament les relacions d'ordre lògic d'exposició i de dependència o pertinença. Aquest tipus d'esquemes adopten, doncs, sistemes numèrics o alfanumèrics.

No obstant això, per a efectes de la posada en pàgina del contingut comunicable mitjançant una presentació, l'esquematització resultaria molt difícil de seguir.

Una diapositiva o un acetat tenen una presència útil molt breu, per aquesta raó, és per això més convenient fer una adequada utilització d'encapçalaments prou ordenats, que facilitin l'audiència el seguiment dels temes.

En temes molt complexos, el més recomanable és lliurar documents esquematitzats a l'audiència, durant o al final de la presentació.

Val la pena retenir que no és aconsellable preparar presentacions molt llargues: el públic difícilment les tolera i, en tot cas, la possibilitat de retenir la seva atenció disminueix a cada minut que passa.

Per tant, considerem que l'esquematització s'ha de reduir al nombre mínim d'elements indispensables per transmetre el missatge.

En resum:
Un cop hem pogut definir el propòsit de la xerrada i l'esquema d'exposició, i que en conseqüència tenim un pla general d'acció, hem de preparar la presentació en tots els seus detalls.

0910 10.2. Presentació multimèdia referent a la temàtica del blog

2010-05-03T10:36:00.002+02:00

Ara, un cop que ja hem fet algunes activitats referides a les presentacions multimèdia, arriba el moment de dissenyar-ne una, partint de zero. Farem servir com a temàtica la del nostre blog de classe.

Les fases a seguir seran les següents:

Disseny de la presentació amb OpenOffice Impress.
Registrar-nos (Sign-Up) al servidor Slideshare.
"Pujar" (Upload) la presentació al servidor Slideshare.
Copiar el codi generat ().
Fer una publicació al nostre blog inserint el codi anterior.

0910 10.1. Presentacions multimèdia amb Impress

2010-04-20T08:26:00.004+02:00

Presentacions multimèdia

Espais web 2.0 per a crear presentacions

Manual d’Impress Castellà Català

C ompartir presentacions amb SlideShare

0910 9.3. Maquetació: Scribus

2010-04-19T09:48:00.004+02:00

Per a poder fer l'activitat de maquetació cal anar a l'enllaç.

Font de la imatge

0910 9.2. Treballs d'Inkscape al blog

2010-04-08T10:21:00.007+02:00

Una de les limitacions que té Inkscape és l'exportació a formats dels considerats estàndards. Un d'aquests formats és el jpg.

Per a poder aconseguir una versió en format jpg del nostre treball vectorial caldrà fer l'exportació seguint la ruta Fitxer | Exporta a mapa de bits ...

La dificultat rau en que aquesta exportació origina un fitxer d'extensió png (Portable Network Graphic) que, en algún cas, ens pot donar problemes per a la seva inserció en un espai web o un blog. Per subsanar aquesta dificultat podem fer l'exportació des d'Inkscape i després "portar" el fitxer a GIMP i Desar-lo en format jpg que és el format buscat.

Si, en el moment de desar la imatge en format jpg, la redimensionem tindrem guanyat camí quan arribi el moment de la seva inserció al nostre blog. Recomanem redimensionar totes les imatges a una amplada de 300 píxels -l'alçada es calcularà de manera utomàtica si no volem modificar l'aspecte de la imatge- .
Un cop aconseguit el fitxer en format jpg ja podem fer la inserció en una publicació del nostre blog. En acabar la feina d'inserció al nostre blog, l'aspecte final de la publicació hauria de ser com la que es presenta a continuació.

0910 9.1. Procediments de disseny digital

2010-03-16T08:24:00.003+01:00

Disseny gràfic i maquetació
Programari per disseny gràfic
Diagrama d'activitats d'Inkscape
Activitats 1 i 2
Activitats 3 i 4
Activitats 5 i 6
Activitat 7
Activitat 8

Font de la imatge: arxiu propi

0910 8.2. Fitxers de treball per a l’exercici del vídeo digital

2010-03-03T17:18:00.003+01:00

Fitxer de vídeo

Per a poder començar el treball referent a l’edició i difusió d’un vídeo cal el fitxer Video_exercici_final_tema_8_c.avi. L’enllaç que trobarem a la publicació 8.13 i que ens permetrà descarregar l’esmentat fitxer està trencat. Aleshores l’enllaç que heu de fer servir és aquest.

Fitxer d’àudio

Com en el cas anterior l’enllaç que trobarem a la publicació 8.15 i que ens durà a descarregar al fitxer d’àudio Audio_video_final_tema_8.mp3 està trencat. Aleshores l’enllaç que heu de fer servir és aquest altre.

Descarregar els fitxers de treball dins Rapidshare

Els dos enllaços proposats condueixen al portal Rapidshare dedicat a hostatjar fitxers (de manera gratuïta o de pagament).

Un cop que cliquem a l’enllaç ens portarà a la finestra d’inici del portal Rapidshare, on s’ofereixen dues alternatives per a la descàrrega: Free User (gratuïta) o Premium User (de pagament).

Triem la descàrrega lliure: Free User. A continuació hi ha una estona d’espera fins que el comptador regressiu arriba a zero.

Un cop arribat a zero aquest comptador aleshores apareix la icona de Download. Cliquem a sobre.

En uns segons tindrem a la pantalla una finestra emergent que ens permetrà desar el fitxer en la nostra carpeta de treball.

Si volem descarregar de manera simultània el fitxer d’àudio Rapidshare no ens permetrà fer-ho, en la modalitat Free User. Haurem d’esperar a que conclogui la descàrrega del primer fitxer i després iniciar la descàrrega del segon; en aquest cas, el temps d’espera serà més gran que en la primera descàrrega.

0910 8.1. Vídeo digital

2010-03-01T22:40:00.002+01:00

El vídeo digital. Formats

Enregistrament de vídeo

Dispositius d'enregistrament de vídeo

Edició de vídeo

Publicació i difusió

0910 7.1. Àudio digital. Podcasts

2010-02-21T20:09:00.014+01:00

Les passes que seguirem per a poder publicar un podcast al nostre blog seran:

Crear l’arxiu d’àudio amb l’Audacity.
“Pujar” el nostre podcast a un servidor dels especialitzats, com ara Blip-tv o poderato. En qualsevol d’aquests servidors remots el primer que haurem de fer és registrar-nos (“login”).
Inserir el codi corresponent al nostre blog.

Un exemple del resultat aconseguit seria el següent.

Font de la imatge

0910 5.4. Afegir un element al llistat d'enllaços recomanats

2010-01-24T20:05:00.002+01:00

Com podem afegir un enllaç al llistat dels enllaços recomanats del nostre blog?

Font de la imatge: arxiu propi

0910 5.3. Blogs vs wikis

2010-01-22T09:28:00.003+01:00

Aplicaciones Educativas De Blogs Y Wikis

View more presentations from Juan José de Haro.

Font: slideshare

0910 5.2. Wikis

2010-01-22T09:16:00.004+01:00

“Un wiki (del hawaià wikiwiki, ràpid) és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.

Ward Cunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb (el nom prové del "wiki wiki bus", l'autobús llançadora de l'aeroport de Honolulu) i el descrigué com «la base de dades en línia més simple que probablement pot funcionar». “ (Font: wiquipèdia)

Font del vídeo: Youtube

Font de la imatge

0910 5.1. Xarxes socials i continguts a internet

2010-01-18T09:42:00.003+01:00

Font de la imatge

0910 4.4. Bon Nadal

2009-12-16T21:03:00.001+01:00

Font de la imatge: arxiu propi

0910 4.3. El correu electrònic

2009-11-18T09:40:00.001+01:00

El correu electrònic

Redireccionar correu web

Ús del correu electrònic

Font de la imatge

0910 4.2. Browsers

2009-11-15T13:51:00.011+01:00

L'exercici constarà de dues parts.

PRIMERA PART

Consisteix a fer una explicació detallada sobre un dels navegadors del llistat següent:

Mozilla FIREFOX.
K-MELEON.
SAFARI.

S'haurà de lliurar el treball, en el format habitual, explicant des de com i a on es troba el programa fins a una pantalla final a la qual aparegui el vostre blog en el navegador triat, passant per la seva instal·lació.

SEGONA PART

Haureu de tenir instal·lats al vostre ordinador el sis navegadors: MS Internet EXPLORER, Mozilla FIREFOX, Google CHROME, SAFARI, K-MELEON i OPERA.

Un cop instal·lats haureu de fer un estudi comparatiu de velocitat amb les adreces següents:

La data de lliurament la trobareu al calendari del curs.
Font de la imatge: arxiu propi

0910 4.1. Internet: la guerra dels navegadors

2009-11-12T08:29:00.004+01:00

Història d'Internet. La guerra dels navegadors 1

Història d'Internet. La guerra dels navegadors 2

Història d'Internet. La guerra dels navegadors 3

Història d'Internet. La guerra dels navegadors 4

Història d'Internet. La guerra dels navegadors 5

Font dels vídeos: La Guerra dels navegadors1. La Guerra dels navegadors 2. La Guerra dels navegadors 3. La Guerra dels navegadors 4. La Guerra dels navegadors 5

0910 3.3. Treball Tema 3

2009-11-05T16:29:00.003+01:00

Per a contribuir a l'avaluació del tema 3 s'haurà de fer un treball.

Tema

Bluetooth
WiFi
Connexions dispositius 3G

Contingut

Concepte.
Característiques tècniques.
Connexions entre dispositius.
Aplicacions.
Bibliografia.

Format

Document de text. Format d'arxiu OpenOffice(*.odt), MS Word (*.doc), etc.
Extensió: màxim tres planes.
Pàgina: DIN A-4.
Capçalera i peu.
Font: Títols: Arials 12 punts. Cos: Times New Roman 12 punts.
Imatges: màxim una per pàgina, amb referència a la font.
Data màxima de lliurament: 10/11/2009.

0910 3.2. Comunicacions sense fils

2009-11-05T08:31:00.004+01:00

Radiacions electromagnètiques i comunicacions
Eina per a convertir entre longitud d’ona i freqüència
Xarxes sense fils
WIFI
Maquinari sense fils
A rquitectura de les xarxes WIFI
La web 2.0 (1)

La web 2.0 (2) Sindicació de continguts: RSS
USB
Font de la imatge: arxiu propi

0910 3.1. Blog personal

2009-11-03T08:44:00.003+01:00

Un blog o bitàcola, és un lloc web que s'actualitza periòdicament i que recull articles d'un o diversos autors, apareixent primer el més recent, on l'autor té la llibertat de deixar publicat el que estimi pertinent.
A cada article d'un bloc, els lectors poden escriure els seus comentaris i l'autor donar-los resposta, de tal manera que és possible establir un diàleg amb els lectors.
Sorgeix llavors la pregunta ...
Jo hauria de tenir un bloc?
Doncs això depèn de tres factors:
1. Tens coses interessants per explicar? No importa el tema si tens alguna cosa a explicar al món ja que és un indici que si hauries de pensar a iniciar el teu bloc.
2. Tens temps per dedicar? Importantíssim: un Bloc requereix temps ja que perquè sigui interessant ha de mantenir actualitzat a mínim dedicant-li unes 3 o 4 hores al dia.
3. T'agrada escriure? Aquesta hauria d'estar de primer, però bé, no requereix explicació.
En aquest punt, potser t'agradaria tenir un bloc però no tens ni la més mínima idea de com fer-ho. Si tens les ganes suficients segur que ràpidament aconseguiràs tenir un bloc.

Com faig?, Necessito alguna inversió?

No requereixen de cap inversió, ja que pots crear el teu blog gratis de manera senzilla i sense més complicacions. Els més recomanats són:

Wordpress: permet crear el teu bloc en qüestió de minuts, només has d'entrar i obtindràs el teu bloc gratuïtament. T'ofereix diverses plantilles a escollir per al teu blog i té un panell d'administració que compta amb l'edició d'entrades, estadístiques, opcions, widgets entre d'altres. Per utilitzar algunes funcions cal pagar certa quantitat de diners. El blog tindria una adreça del tipus tublog.wordpress.com
Blogger: També és un dels millors llocs per tenir el teu bloc, aquest servei pertany a Google i us ofereix moltes característiques per personalitzar-lo. Si tens un compte a Gmail pots entrar a blogger amb aquest compte o registra't si ets un usuari nou. Creem un compte, li posem nom al nostre bloc, seleccionem una plantilla i llest a començar amb el bloc. Podem canviar la seva configuració de privacitat i modificar la plantilla.

Per a tenir un bloc hauria de saber de programació?

No No cal tenir coneixements de programació per tenir un bloc (encara que si els tenim molt millor). Si sabem utilitzar un editor de text com ara Word ja podem començar. Només cal tenir ànima d'escriptor.

I com ho promocionem?

Doncs hi ha nombrosos llocs llocs per això. Per exemple el mateix Blogger ho fa.

Per què un blog dins els continguts de la Informàtica de Quart d’ESO ?

Donades les característiques de flexiblitat i interacció dels blogs, es veu convenient que tots els alumnes, de manera personal o com a maxim en un grup de dos, dissenyeu el vostre propi blog que haurà de tenir les característiques següents:

Tema: qualsevol tema que no tingui implicacions de caire religiós, polític, xenòfob o discriminatori. També queden exclosos els temes esportius, considerats tòpics.
Administrador/s. La persona o persones editores del blog han de tenir els drets d’administració totals. Han de poder aportar continguts de manera igualitàtia al blog. El perfil que origina el blog ha de ser el compte GMail que s’utilitza a classe.
Títol. Ha de fer referència al tema a sobre del qual s’escriurà.
Editor: Blogger.
Contingut. Si, en algun moment, el profesor estima que els continguts no s’adiuen a la temàtica triada o bé les opinions expressades no es consideren oportunes, podrà eliminar el contingut i fins i tot donar de baixa el blog.
El blog i la matèria d’informàtica. En un començament es valorarà el disseny del blog, la modificació de la plantilla triada i les primeres publicacions fetes. A continuació, el blog esdevindrà el tauler de publicació de diferents treballs de classe que tindran a veure amb els continguts de la matèria d’Informàtica i no pas amb la temàtica triada al blog.

Font de la imatge

0910 2.1. Xarxes locals

2009-10-20T08:19:00.006+02:00

Targetes de xarxa
El cablatge estructurat
Els cables de xarxa
Connexió RJ45
Com fer un cable de xarxa UTP pas a pas
Com treballa una xarxa
El protocol TCP/IP
Adreces IP: Classes de xarxes
Connexió a internet
Comandaments de xarxa per consola
Font de la imatge

0910 1.5. El disc dur (HD)

2009-10-05T19:02:00.004+02:00

“Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut).

L'adjectiu dur se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs.

El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general.

Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure video càmeres, reproductors d'àudio, PDA's, càmeres de fer fotos i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com RAID (Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (network attached storage o NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparèixer a primera vista com a computadors, són tots de fet computadors empotrats” (Font: Viquipèdia).

Disc dur 1

Disc dur 2

Font de la imatge

0910 1.4. Aplicacions portables

2009-10-05T18:47:00.004+02:00

“Una aplicació portàtil o programa portable és una aplicació que pot ésser utilitzada en un ordinador que posseeixi el sistema operatiu per al que ha estat programada sense necessitat d'instal·lació prèvia; això significa que no es necessària la instal·lació de “biblioteques” addicionals en el sistema pel seu funcionament. Es pot presentar com un únic arxiu a executar o una carpeta amb diversos arxius, dels quals es pot crear un accés directe per a facilitar l'execució.

Els programes portables o les adaptacions de programes fent-los portables s'han popularitzat sobretot perquè permeten la seva portabilitat en dispositius d'emmagatzematge portable com per exemple targetes de memòria i memòries USB ("pen drives"), o discs durs externs.

En la majoria dels casos, els programes portables es poden copiar d'un directori a un altre, inclús entre ordinadors diferents i segueixen mantenint la seva funcionalitat sense necessitat de cap instal·lació o configuració.

Hi ha adaptacions portables de programes amb drets d'autor que han estat realitzats sense el consentiment del seu programador o autor original. En alguns casos, en la mateixa adaptació s'hi ha incorporat sistemes que eludeixen les limitacions dels programes, fent-los plenament funcionals. Això sol constituir una infracció a la llicència d'ús del programa. No obstant, ja hi ha disponibles adaptacions portables de programes de lliure distribució. En molts d'aquests casos la llicència d'ús (especialment si és de codi lliure), ja permeten aquestes modificacions, inclús sense l'autorització de l'autor.” (Font: Viquipèdia)

Donades les característiques de portabilitat i facilitat en el seu ús, alguns estaments oficials han apostat de manera ferma per aquest tipus d’aplicacions (obrir l’enllaç).

Font de la imatge

0910 1.3. Sistemes operatius

2009-09-26T12:28:00.003+02:00

El sistema operatiu és un conjunt de programes que bàsicament tenen la funció de comunicar l'usuari amb l'ordinador.
Sistemes operatius
DOS
Comandaments DOS
Font de la imatge: arxiu propi

0910 1.2. Unitats en informàtica (1)

2009-09-21T08:48:00.006+02:00

Un cop concretat el concepte d'informàtica i la seva relació amb la informació, cal plantejar-se com quantificar-la fent servir un llenguatge intel·ligible per la màquina.

Al següent enllaç trobarem la resposta.

Font de la imatge: arxiu propi

0910 1.1. Història de la informàtica

2009-09-15T10:26:00.003+02:00

Font del vídeo: YouTube

0910 0.6. Programació i temporització

2009-09-10T21:29:00.004+02:00

Clicant a sobre de la taula podreu veure la programació i temporització de la matèria optativa d’Informàtica de Quart d’ESO.

Font de les imatges: disseny propi

0910 0.5.Compte de correu electrònic a GMail

2009-09-10T19:39:00.005+02:00

Com ja hem deixat clar, la dinàmica d’intercanvi de materials, exercicis, correccions, etc implica tenir un compte de correu electrònic GMail.

Per a poder crear un nou compte pots seguir les instruccions de les dues imatges anteriors.

Font de les imatges: arxius propis.

0910 0.4. Dinàmica de classe

2009-09-10T19:22:00.003+02:00

Quines seran les pautes i dinàmica de treball a seguir en aquesta matèria optativa? Llibres, material de suport, dinàmica de treball, … ?

Font de la imatge

0910 0.3. Calendari

2009-09-09T10:36:00.006+02:00

El calendari escolar serà una eina imprescindible per a concretar:

Sessions de classe.
Programació de les diferents unitats didàctiques.
Terminis de lliurament d'activitats i/o exercicis.
Proves i/o activitats d'Avaluació.
Festivitats de lliure disposició.
Altres aspectes que puguin sorgir.

Així, doncs, tindreu a la vostra disposició un calendari compartit en el qual es contemplaran tots els aspectes esmentats abans.
L'enllaç d'aquest calendari el trobareu dins l'estructura del blog, a la part esquerra, dins l'apartat dels Enllaços recomanats, amb el nom de Calendari curs 2009-2010.

0910 0.2. Concretem!

2009-09-09T10:26:00.006+02:00

Aquest nou curs, 2009-2010, la matèria optativa d'Informàtica, a Quart d'ESO, ja no és una novetat curricular.
Així, sempre amb la intenció d'innovar fent servir les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC), seguirem la mateixa línia pedagògica del propassat curs, 2008-2009, complementada i ampliada amb les novetats que contínuament s'estan donant en el món digital.
Què farem? Quan? Com?

Font de la imatge: arxiu propi

0910 0.1. La tornada al “cole”

2009-09-08T19:46:00.003+02:00

Després d’un estiu llarg i calorós

toca tornar a les activitats escolars

equipats amb tot el necessari …

Si us agrada la informàtica, de ben segur que us heu hagut de barallar amb algun equipament que no acabava d’anar fi …, no?

També és possible que els vostres pares hagin mantingut amb vosaltres llargues i profitoses converses …

Així com també haureu tingut alguna desgràcia irreparable …

Fins i tot alguns haureu fet les primeres compres per internet … (?)

Doncs, bé, ara toca tornar a la realitat i recuperar/recordar/ampliar els coneixements que teníem d’informàtica …. a l’aula!

També els “linuxeros” -linux maníacs-

11.6. Configuració connexió FTP amb Filezilla

2009-05-17T16:07:00.003+02:00

Un cop ens hem registrat a tripod, dins el seu servei de host (allotjament, hostatge de planes web) gratuït, el pas següent serà configurar un programa de FTP per a poder transferir el resultat del disseny del nostre lloc web al servidor. Per a fer-ho farem servir el programa Filezilla, de programari lliure, fàcilment configurable.

Font de la imatge: arxiu propi

Continuant amb la tònica de fer servir aplicacions portables, l'inclourem dins la nostra clau USB. A la web de Portable Applications trobarem un enllaç que ens permetrà baixar-nos l'aplicació portable; concretament la versió 3.2.3.1.

Un cop desada al lloc de la nostra elecció, clicarem a Options de la Suite Portable Appplications i a Install New Applications. Informarem on està la versió portable i aquesta es començarà a instal·lar dins la Suite; normalment, trigarà una estona ja que ho està fent en la clau USB, més lenta que una unitat de dis dur.

En acabar la instal·lació trobarem ja la referència al nou programa instal·lat dins la interfície de presentació de la Suite.

Obrim Filezilla Portable. Ens demana en quina llengua volem que s'obri. Seleccionem català i ja tenim obert el Filezilla. Observem que hi ha com tres parts de les quals ens interesen les dues centrals: lloc local i lloc remot.

Per a començar a fer servir Filezilla cal anar al Gestor de Llocs i començar la configuració del lloc que hem aconseguit de manera gratuïta a Tripod.
Cliquem en Afegeix un lloc. Posem, per exemple, Web NVU Info 4t Lycos. Amb les dades de connexió al ftp de tripod que hem rebut a la nostra bústia de correu electrònic, després de registrar-nos, configurem la connexió.

Un cop acabada la configuració cliquem a Connecta i ara sí que ja tenim connexió amb el nostre servidor remot. Només cal començar a tametre tots els fitxers i carpetes de la plana web que hem dissenyat.

11.5. Estructura exercicis web

2009-05-17T12:29:00.003+02:00

Font de la imatge: arxiu propi

11.4. Canviar l'idioma de les aplicacions portables

2009-05-12T19:49:00.004+02:00

En els primers temes d’aquets curs havíem muntat una clau USB amb tot un seguit de programes portables dins la Suite Portable Applications.

En alguns moments del curs, hem fet servir aquestes aplicacions, però una de les dificultats que ens hem trobat ha estat l’idioma ja que la llengua de la suite és l’anglès.

Doncs bé ara explicarem com canviar l’idioma de les aplicacions portables contingudes a la Suite Portable Applications.

Un cop hem inserit la nostra clau a un dels ports USB del nostre ordinador i aquest l’ha reconeguda, procedirem a executat el fitxer d’inici de Portable Applications. Un cop l’aplicatiu s’ha engegat, triem com a exemple per a canviar l’idioma l’aplicació per a dissenyar i crear planes web KOMPOZER. Observem que l’aplicació s’inicialitza en anglès. Minimitzem l’aplicació.

Ara cercarem el paquet d’idioma que farem servir per a la traducció del KOMPOZER. Si volem el paquet d’idioma espanyol ens anirem a la plana web del projecte NAVE que conté tot un seguit de paquets en espanyol per a la traducció de complements i del mateix Firefox. Si el que volem és el paquet en català anirem a la plana web oficial del Kompozer. Tant en un cas com en l’altre, el paquet d’idioma és un fitxer d’extensió xpi.

Restaurem el Kompozer i anem a Tools Extensions.

A la finestra que s’acaba d’obrir cliquem a Install.

Ara indicarem al programa on està el paquet d’instal·lació de Kompozer en català, per exemple.

Cliquem a Abrir.

Ara cliquem a Install Now.

Haurem tornat a la finestra inicial que ens informa que cal reinicar Kompozer per a que agafi el canvi d'idioma. Ho fem i en fecte apareix traduït al català.

Aquest procediment és aplicable a qualsevol dels programes portables de la Suite Portable Applications sempre i quan es disposi del fitxer de traducció (extensió xpi). En cas de voler canviar l'idioma de NVU, podem anar a buscar el fitxer d'idioma xpi a la plana de descàrregues del projecte NAVE -per poder baixar el fitxer d'idioma cal clicar el botó dret del ratolí a sobre de l'enllaç XPI de idioma, dins el paràgraf NVU 1.0, i seleccionar en el menú contextual Anomena i desa el contingut de l'enllaç ..., per a poder desar el fitxer-.

11.3. Editors web: NVU i Kompozer

2009-05-07T12:34:00.003+02:00

Dins les aplicacions que ofereix el programari lliure, els dos editors web més coneguts són el NVU i el Kompozer.

Nvu

És un editor de pàgines web multiplataforma basat en el Mozilla Composer, però d'execució independent, i afegeix característiques noves com a editor integrat de CSS i millor gestió del protocol FTP per a actualització dels fitxers.

La pàgina principal del projecte és http://www.nvu.com/.

KompoZer

És el successor no oficial d'Nvu 1.0. Consisteix en Nvu 1.0 amb una sèrie de correccions i pegats no oficials desenvolupats per moderadors i usuaris molt actius dels fòrums en anglès de Nvu.

La pàgina d'KompoZer és http://www.kompozer.net/.

Tant KompoZer com Nvu tenen les mateixes característiques, tot i que KompoZer ha depurat alguns errors i millorat lleugerament l'editor CSS. És recomanable triar KompoZer.

Tant NVU com Kompozer tenen entre les seves funcionalitats més destacades les següents:

Editor web WYSYWIG amb la representació del motor Gecko 1.7. WYSIWYG és l'acrònim de la frase anglesa "What You See Is What You Get" (el que veus és el que obtens). En l'àmbit del disseny es refereix a la tecnología informática que permet que el que es veu durant l’edició es correspongui més o menys acuradament amb el resultat final (imprès o en pantalla). Gecko (en català es traduiria per dragó) és un motor de renderitzat o de navegació lliure.
Opcions especials per a la inserció d'imatges, taules, formularis ... .
Generador automàtic de taules de contingut basat en els nivells de capçalera.
Editor CSS avançat, amb capacitat de crear i utilitzar tant arxius CSS externs com fulles incrustades en l'arxiu HTML mitjançant etiquetes <style>.
Possibilitat de definir i utilitzar plantilles.
S'accepten etiquetes PHP sense alterar el seu contingut. PHP és un llenguatge de programació interpretat utilitzat per a generar pàgines web dinàmiques
Netejador de codi HTML.
Enllaç directe amb el validador HTML del W3C. El World Wide Web Consortium (W3C) és un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estàndards per a la web.
Completa ajuda incorporada al programa.

Font de la imatge: arxiu propi

11.2. Què es necessita per a fer una pàgina web?

2009-05-07T11:58:00.003+02:00

La resposta a aquesta pregunta dependrà bàsicament del nivell de coneixements que l’usuari tingui. La resposta podria ser doble:

Si l’usuari té un nivell bàsic. Aleshores la xarxa ofereix tot un seguit de recursos, on-line, integrants de la ja coneguda web 2.0, que posibiliten dissenyar una pàgina web en tres o quatre clics, de manera molt intuitiva i que no vol coneixements de llenguatrge html ni de programació. El resultat serà molt vistós a nivell gràfic i suficient per a una persona que vulgui donar-se a conèixer en l’entorn digital de la xarxa.
Si l’usuari té un nivell avançat. Aleshores voldrà entrar a investigar i explotar els recursos que oferix el disseny d’un espai web.

En el cas d'un usuari avançat que vulgui dissenyar un espai web, des de zero, el material que es necessita per a la creació de les pàgines és el següent:

Editor de pàgines WEB. Com ha és habitual haurem de triar entre programari lliure i programari propietari. En el nostre cas, ens decantarem pel programari lliure.
Espai en un servidor on es guardarà la pàgina creada. Trobarem servidors de molts tipus i de tots els preus i gratuïts.
Editor d'arxius gràfics. Donat que ja tenim prou coneixements sobre el programa triarem GIMP.
Editor de text. Amb la Llibreta ja n’hi ha prou, però segur que podrem disposar de l’OpenOffice, com a mínim.

Font de la imatge: arxiu propi

11.1. Llenguatge html

2009-05-07T11:46:00.004+02:00

Quan parlem d'un lloc web ens estem referint en realitat a un conjunt d'arxius que poden ser de text, àudio, gràfics, etc., que estan lligats mitjançant un llenguatge de marques anomenat HTML(Hyper Text Markup Language).

El llenguatge HTMLpermet crear pàgines web, que no són més que arxius amb l'extensió htm o html. Les pagines web s'allotgen en servidors web, que són ordinadors dedicats a aquesta dfunció que estan connectats de manera permanent a internet.

L'avantatge de l'HTML és que ens deixa presentar diversos arxius en forma simultània (text juntament amb un vídeo, gràfics en forma de botons, etc.). A més a més, compta amb la possibilitat de crear enllaços o hipervincles (hyperlinks), que s'encarreguen de connectar les pàgines web entre si. Això significa que podem "saltar" d'una pàgina web ubicada a USA, a una altra que està a Espanya o Japó en manera immediata, fent que les distàncies geogràfiques desapareguin a la xarxa.

Per poder accedir als llocs web utilitzarem un navegador, que és el programari encarregat de presentar aquesta informació en forma amigable.

Lloc Web. Conjunt d'arxius.
Pàgina Web. Arxiu en format HTML o HTM.
Hipervincle. Objecte que s'utilitza per enllaçar arxius (pàgines web, imatges, àudio, etc.).
Servidor web. Ordinador connectat a Internet que allotja llocs web o arxius que poden ser sol·licitats a través de la xarxa.

Font de la imatge: arxiu propi

10.3. Compartir presentacions amb Slideshare

2009-05-04T18:23:00.003+02:00

Tutorial de Slideshare

View more presentations from Karina Crespo.

Font: Slideshare

10.2. Espais web 2.0 per a crear presentacions

2009-04-30T12:15:00.007+02:00

Un dels serveis que podem trobar implementats dins el conjunt d'allò que coneixem com la web 2.0 és la possibilitat de generar, crear i editar presentacions multimèdia en línia.

A continuació presentem alguns d'aquests portals així com alguns exemples il·lustratius.

280 slides Interfície molt simple, permet inserir vídeos de Youtube. Podem exportar el resultat a Power Point.

Slideroll Presentacions molt dinàmiques, estil de reproductor similar a Youtube. La qualitat és normal, podria ser millor.

Slideshare El més conegut de tots, molt complet i amb components socials molt interessants, pot ser interessant per promoció.

El regne de Marroc

Sliderocket

Slideboom Similar als anteriors, les presentacions són de bona qualitat i una cosa a destacar és que es poden inserir de forma molt senzilla als blogs, pàgines web, etc.

Antoni Gaudí

Searchslides Molt curiós, crea presentació segons les cerques que fem a Google per certes paraules claus, potser per certa ocasió pugui servir.

Slideoo Excel lent, el lloc crea una presentació basant-se en les dades que obté des del compte de Flickr que li detallem.

Slides diigo Molt bo, permet crear presentacions sense problemes des de fonts com un feed, un bookmarks o directament un lloc web. Molt ràpid, recomanable.

Slide Divertit i fàcil. No se si dóna per fer una presentació per a una empresa important, només amb dir que podem afegir centelleigs i estrelles crec que explico el meu punt.

Imageloop Amb una línia similar al lloc anterior, té alguna cosa divertida que és poder utilitzar theme predefinits, per exemple podem usar l'estil Iphone. Val la pena provar.

Vcasmo

Presentació sobre el ferrocarril més alt del món

Zoho Show

Prezentit

Exemple de presentació (Font: arxiu propi)

Presentation Engine Exemple de presentació amb contingut publicitari.

10.1. Presentacions multimèdia

2009-04-30T12:08:00.003+02:00

“Un programa de presentacions és una aplicació informàtica orientada a mostrar informació per una audiència àmplia, mintjançant la projecció d'una sèrie de pantalles que simulen transparències o diapositives. Bàsicament aquest tipus de programari inclou tres funcions principals: un editor que permet redactar textos, un mecanisme per inserir i manipular imatges o gràfics i un sistema de visualització a pantalla sencera per a presentar el contingut.

L'exemple més comú de programa de presentacions és el Microsoft PowerPoint, però hi ha altres aplicacions alternatives, com ara Impress, inclòs en el paquet ofimàtic OpenOffice, o KeyNote per a ordinadors Apple Mac” (Font: Wikipèdia).

Font de la imatge: arxiu propi

9.9. Scribus. Activitat de maquetació

2009-04-14T20:49:00.003+02:00

En aquesta activitat tractarem de simular la plana portada d'un diari. S'ha agafat com a punt de partida un diari de tirada local.

Per a poder dur a terme aquesta activitat de maquetació cal comptar amb dos fitxers:

Fitxer de l'activitat 7 d'Inkscape. Activitat_97.svg. Per a poder inserir aquesta imatge cal que, des d'Inkscape, exportis el fitxer svg, un cop obert, a Mapa de bits, Fitxer Exporta a mapa de bits ... . El fitxer resultant, activitat_97.png, ja podràs inserir-lo a la teva maqueta d'Scribus.
Fitxer Toni_Elias02.jpg.

Si voleu tenir una visió més acurada de cadascun dels objectes, i de les seves propietats, que integren aquesta portada, cliqueu a l'enllaç.

Font de la imatge: arxiu propi

9.8. Diagrama activitats Inkscape

2009-04-13T13:51:00.004+02:00

Font de la imatge: arxiu propi

9.7. Inkscape. Activitat 8

2009-04-10T21:42:00.004+02:00

Activitat 9.8.- Text
Fitxers: imatge
Font de la imatge: arxiu propi

9.6. Inkscape. Activitat 7

2009-04-10T21:38:00.003+02:00

Activitat 9.7.- Color
Font de la imatge: arxiu propi

9.5. Inkscape. Activitats 5 i 6

2009-04-10T21:34:00.005+02:00

Activitat 9.5.- Camins 1
Activitat 9.6.- Camins 2
Fitxers: imatge
Font de la imatge: arxiu propi

9.4. Inkscape. Activitats 3 i 4

2009-04-10T21:27:00.004+02:00

Activitat 9.3.- Dibuix de rectangles i quadrats
Activitat 9.4.- Dibuix de cercles, el·lipses i arcs
Font de la imatge: arxiu propi

9.3. Inkscape. Activitats 1 i 2

2009-04-10T21:20:00.009+02:00

Activitat 9.1.- Crear i desar un dibuix

Activitat 9.2.- Importar / exportar un dibuix
Fitxers: Imatge
Font de la imatge: arxiu propi

9.2. Programari per a disseny gràfic i maquetació

2009-04-05T23:00:00.005+02:00

Bàsicament farem servir dos programes de programari lliure:

Disseny gràfic: Inkscape.
Maquetació: Scribus.

Podem fer la instal·lació en local o bé a la nostra clau USB -pen drive-.

Adreces d'interès

Instal·lació en local: Inkscape i Scribus.

Instal·lació portable (clau USB): Inkscape i Scribus.

Font de la imatge: arxiu propi

9.1. Disseny gràfic i maquetació

2009-04-05T22:47:00.005+02:00

Disseny gràfic

Podem definir el disseny gràfic com el procés de programar, projectar, coordinar, seleccionar i organitzar una sèrie d'elements per produir objectes visuals destinats a comunicar missatges específics a grups determinats.

La funció principal del disseny gràfic serà llavors transmetre una informació determinada per mitjà de composicions gràfiques, que es fan arribar al públic destinatari a través de diferents suports, com fulletons, cartells, tríptics, etc.

El disseny gràfic busca transmetre les idees essencials del missatge de forma clara i directa, utilitzant per a això diferents elements gràfics que donin forma al missatge i ho facin fàcilment comprensible per als destinataris del mateix.

El disseny gràfic no significa crear un dibuix, una imatge, una il·lustració, una fotografia. És quelcom més que la suma de tots aquests elements, encara que per poder aconseguir poder comunicar visualment un missatge de forma efectiva el dissenyador ha de conèixer a fons els diferents recursos gràfics a la seva disposició i tenir la imaginació, l'experiència, el bon gust i el sentit comú necessaris per combinar de forma adequada.

El resultat final d'un disseny gràfic s'anomena grafisme, i és una unitat per si mateixa, encara que estigui format per multitud d'elements diferents. Podem establir una analogia entre un grafisme i un plat de cuina. Ambdós estan compostos per diferents elements individuals que, units correctament i amb saviesa, composen una obra final única i definida que va més enllà de la suma de les parts que la formen.

Els productes del disseny gràfic es poden classificar en:

Etiquetes. Marca, senyal o marbet que es col·loca en un objecte o en una mercaderia, per identificació, valoració, classificació, etc. Hi ha etiquetes frontals, penjants, de seguretat i envolvents.
Envasos. Allò que envolta o conté articles de comerç o altres efectes per conservar o transportar. Els podem classificar en: rígids, semi rígids, flexibles i enllaunats.
Editorial. Producció impresa d'exemplars d'un text, una obra artística o un document visual. Es classifiquen en: llibres, diaris, revistes, catàlegs, CD's i DVD's.
Senyalística. Signes o mitjans que s'empren per després recordar alguna cosa. Es classifiquen en: senyals de perill, de circulació, de banderes i informatives.
Cartelleria. Làmines de paper o altra matèria en què hi ha inscripcions o figures i que s'exhibeixen amb finalitat de notícies, de publicitat, etc. Es classifiquen en: formativa i informativa.
Identitat corporativa. La identitat corporativa o identitat visual corporativa és la manifestació física de la marca. Es fa referència als aspectes visuals de la identitat d'una organització. Es classifiquen en: marques, logotips, papereria comercial, papereria fiscal, bitllets, arquigrafia, indumentària, gràfica vehicular.
Folleteria (brochures). Imprès de diversos fulls que serveix com a instrument divulgatiu o publicitari. Es classifiquen en: díptics, tríptics, de tres plecs, publicitaris, propagandístics i turístics.
Disseny tipogràfic. Art de disposar correctament el material d'imprimir, d'acord amb un propòsit específic: el de col·locar les lletres, repartir l'espai i organitzar els tipus amb vistes a prestar al lector la màxima ajuda per a la comprensió del text. Es classifiquen en: Sans serif, serif, gòtiques, de fantasia i cal·ligràfiques.
Infografia. És una representació més visual que la pròpia dels textos, en la qual intervenen descripcions, narracions o interpretacions, presentades de manera gràfica normalment figurativa, que poden o no coincidir amb grafismes abstractes i / o sons. Es classifiquen en: mapes, gràfics, vinyetes i formularis.
Instruments de comandament. És l'artefacte tecnològic d'un sistema interactiu que possibilita, a través de l'ús i la representació del llenguatge visual, una interacció amigable amb un sistema informàtic. Alguns exemples: pantalles de rellotges, pantalles de cel·lulars, instruments virtuals i interfície gràfica.
Materials didàctics. Es refereix a aquells mitjans i recursos que faciliten l'ensenyament i l'aprenentatge, dins d'un context educatiu, estimulant la funció dels sentits per accedir de manera fàcil a l'adquisició de conceptes habilitats, actituds o destreses. Es classifiquen en: manuals instructius i llibres didàctics.

La maquetació o diagramació

La diagramació, també anomenada maquetació, és un ofici del Disseny editorial que s'encarrega d'organitzar en un espai, continguts escrits, visuals i en alguns casos audiovisuals (multimèdia) en mitjans impresos i electrònics, com llibres, diaris i revistes.

Estrictament, l'acte de maquetar només es relaciona amb la distribució dels elements en un espai determinat de la pàgina, mentre que el Disseny editorial inclou fases més àmplies del procés, des del projecte gràfic, fins als processos de producció anomenats pre-premsa (preparació per impressió), premsa (impressió) i post-premsa (acabats). Tanmateix, normalment tot l'aspecte gràfic de l'activitat editorial i periodística es coneix pel terme diagramació.

Font de la imatge: arxiu propi

8.17. Edició de vídeo i difusió (VI)

2009-03-30T20:21:00.005+02:00

Pujar el vídeo a Youtube

Un cop tenim el vídeo final resultant de tot el treball cal fer difusió i per fer-ho decidim pujar-lo al Youtube.

Dins el nostre canal del Youtube pugem el fitxer de vídeo, resultat de la compressió amb el VirtualDub (vídeo+banda sonora+subtítols). Trigarà una bona estona.

En acabar si anem a Mis vídeos veurem que ha hi és però la seva visualització en directe encara no està activa. Cal esperar un temps: de vegades, més d’una hora.

Inserir el vídeo al nostre blog

Un cop incorporat el vídeo a la nostra carpeta de Youtube podem fer-ne difusió. Una manera possible és inserir-lo al nostre blog.

Doncs bé, fixem-nos en que a la dreta de la finestra de reproducció hi ha el camp Insertar que conté unes línies de codi: és aquest codi -conegut com a "embed"- el que haurem d’incloure en una publicació del nostre blog per a que sigui visible i s’executi sense sortir del blog.

Font del vídeo: Youtube

8.16. Edició de vídeo i difusió (V)

2009-03-30T20:08:00.004+02:00

Filtre Subtitler, al VirtualDub

Per a que el VirtualDub pugui gestionar subtítols cal afegir el filtre Subtitler que podrem trobar a la plana oficial de VirtualDub.

Un cop baixat cal descomprimir-lo a la carpeta d’instal·lació del VirtualDub.

Ara obrim el VirtualDub i anem a File Open video file. Obrim el fitxer de vídeo que ja tenim a la nostra carpeta de treball.

Cliquem a Video | Filters i seleccionem el botó Add. Com que no està instal·lat, el busquem amb el botó Load i el localitzem a la carpeta d’instal·lació del VirtualDub, on abans l’hem descomprimit. Es tracta del fitxer subtitler.vdf.

Un cop seleccionat el filtre apareixerà una finestra per configurar el filtre, en la que navegant cercarem el fitxer de subtítols ssa que hem creat anteriorment.

Ja tenim els subtítols al VirtualDub.

Ara només caldrà obrir el vídeo original de la nostra carpeta de treball i la banda sonora (Audio WAV audio ...).

Si reproduïm el vídeo veurem les imatges acompanyades de la banda sonora i els subtítols. De vegades els subtítols no apareixen però això no vol dir que no hi siguin ...

Comproven diverses vegades que el resultat final és el buscat.

Recomprimir el vídeo subtitulat

Al menú Video Full processing Mode i al menú Audio Full processing mode. En tots dos menús podrem triar a Compression el còdec que farem servir per a fer la compressió: de vídeo el Xvid MPEG 4 i d’àudio el MPEG Layer 3 (mp3).

Finalment cliquem a File Save as AVI, i escrivim el nom final de l’arxiu Boudhanath_nomusuari.avi i prenem el botó Guardar. El fitxer resultant té un pes d’aproximadament 38 MB.

8.15. Edició de vídeo i difusió (IV)

2009-03-30T19:41:00.010+02:00

Banda sonora

Ara haurem d’aconseguir la banda sonora per a poder afegir-la al vídeo.

La trobarem a Fileupyours.com.

Descarreguem la banda sonora i la guardem a la nostra carpeta de treball.

Ara l’obrirem amb l’Audacity i farem unes petites operacions d’edició per a millorar la seva sincronització amb el títol d’entrada i la pantalla final del vídeo.

Un cop obert el fitxer afegirem:

Des de l’inici al segon 07:400 un efecte de fàding d’inici ... .
També afegirem des del segon 01:12:960, fins al final, un efecte de fàding final.

En finalitzar aquestes dues senzilles operacions podem escoltar el resultat i veurem com en iniciar la banda sonora el volum parteix pràcticament de zero i puja, fins al nivell normal, en el segon 07, més o menys i que es manté uniforme durant tota l’audició fins al 01:12:960 en que comença a disminuir fins a tornar al silenci, en acabar.

Un cop comprovat el resultat final, guardem el fitxer en format wav. El podem anomenar audio_exercici_final_tema_8.wav.

8.14. Edició de vídeo i difusió (III)

2009-03-30T19:12:00.005+02:00

Subtítols

En aquest apartat editarem els subtítols que afegirem al fitxer de vídeo que ja tenim a la nostra carpeta de treball.

Per poder generar els subtítols, d’una manera fàcil i ràpida, cal descarregar-se un programa totalment lliure: DivXLand Media Subtitler. El trobarem a la plana web de DivXLand.org.

Descarregarem la versió 2.0.5, en forma d’arxiu executable. Un cop descarregat l’instal·lem al nostre ordinador.

Un cop instal·lat el DivXLand Media Subtitler, cal començar l’edició dels subtítols. Començarem escrivint totes les ratlles dels subtítols en qualsevol editor de text. Podem fer-ho amb la Llibreta del Windows.

La informació dels subtítols la podem cercar a la web escrivint com a paraula clau Boudhanath. Pensem que en els subtítols s’ha de donar una informació molt concreta i precisa que serveixi d’aclariment a les imatges que formen el vídeo.

Com a exemple podríem posar els subtítols següents:

"L'estupa budista de Boudhanath domina la ciutat de Katmandú,capital del Nepal. L'antiga Stupa és una de les més grans del món

L'afluència de grans poblacions de refugiats tibetans de la Xina ha estat testimoni de la construcció de més de 50 monestirs tibetans -Gompa- al voltant de Boudhanath

La UNESCO va declarar Boudhanath, al 1979,com a Patrimoni de la Humanitat

Juntament amb Swayambhunath, és un dels llocs més populars d'interès turístic a la zona de Katmandú"

Un cop escrits, a la llibreta, guardem el fitxer, com a document de text sense format i l’anomenem subtítols_exercici_final_tema_8.txt.

Obrim el DivXLand Media Subtitler i cliquem a Fitxer | Obrir fitxer de text o subtítols ... . Naveguem cercant el fitxer de text creat amb la llibreta i l’obrim.

Ara sincronitzarem les ratlles de text de l’arxiu obert amb el video triat. Per fer-ho, cliquem a Fitxer | Obrir fitxer de vídeo ... i obrim l’arxiu de vídeo, descarregat a la publicació anterior.

Per començar la sincronització dels subtítols amb el vídeo, seleccionem la primera ratlla de la llista i iniciem la reproducció del vídeo obert. Premem Aplicar i el mantenim premut tants segons com volem que els subtítol aparegui sobreimpressionat al vídeo. La següent ratlla serà seleccionada de manera automàtica per a usar-la després.

Cliquem a Paràmetres | Format settings ... i seleccionem el format Substation Alpha de la llista per configurar-lo. Escollim la font Tahoma de 28 punts amb color groc.

Un cop finalitzada l’edició dels subtítols guardem a Fitxer | Save as ..., assegurant-nos d’haver triat, com a format, el SubStation Alpha (*.ssa). Podem anomenar el fitxer amb el mateix nom que el fitxer original de text creat amb la llibreta, que en aquest cas serà subtítols_exercici_final_tema_8.ssa.

8.13. Edició de vídeo i difusió (II)

2009-03-30T18:21:00.004+02:00

Fitxer de vídeo

El vídeo que farem servir com base el trobarem a Fileupyours, al següent enllaç.

És un fitxer de vídeo procedent d’un enregistrament fet a la ciutat de Katmandú, al mes d’agost, en plena època monsònica, en una zona turística molt coneguda, i que vol fer una breu descripció d’aquest lloc, declarat Patrimoni de la Humanitat, per la UNESCO.

El fitxer de vídeo, d’una durada de 1 min i 18 s, ja conté petites operacions d’edició donat que compta amb un títol, les seqüències de vídeo pròpiament dites, amb algunes transicions, i una pantalla final. La banda sonora original s’ha anul·lat.

Descarregarem el vídeo, de l’enllaç anterior, i el guardarem a la nostra carpeta de treball. Ens haurem d’armar de paciència ja que, tot i que està comprimit, té una mida de 39 MB, més o menys.

8.12. Edició de vídeo i difusió (I)

2009-03-30T17:47:00.005+02:00

Us proposo un exercici d’edició de vídeo, al qual podrem posar en pràctica tot allò que hem anat aprenent en els dos darrers temes.

La proposta consisteix en crear un fitxer de vídeo comprimit per a la seva publicació en un dels portals publicadors de vídeo i posteriorment incloure'l dins el nostre blog.

Dividirem la tasca d’edició en les fases següents:

Aconseguir el fitxer de vídeo que ens servirà de base.
Generar subtítols.
Afegir la banda sonora.
Edició de tots els materials, en conjunt.
Compressió i resultat final.
Difusió, mitjançant el Youtube, i publicació al nostre blog de treball.

Font de la imatge: arxiu propi

8.11. Youtube i altres publicadors de vídeo web 2.0

2009-03-30T08:41:00.004+02:00

Youtube va ser dels primers entorns web que va fer possible la web 2.0. No existeix un únic emissor: són els propis receptors o clients els que publiquen els vídeos i els continguts associats.

Google va comprar Youtube, per la qual cosa si ja tenim un compte a Google podem accedir directament des del nostre compte.

Un cop registrats i ja dins el nostre canal podem fer una configuració mínima del nostre compte posant les dades, fotografia, configuració de les pantalles, etc.

La navegació de Youtube es fa bàsicament a partir del seu cercador, en el qque podem fer servir les opcions avançades i incloure l’idioma, la categoria i altres paraules amb diferents combinacions.

Els canals a Youtube

Cada usuari té el seu propi Canal de Youtube. El Canal és l’entrada pública a les nostres dades, els nostres vídeos, favorits, contactes, etc. D’entrada, el canal ve predeterminat, però el podem configurar al nostre gust. A la part superior podrem trobar les informacions més importants relacionades amb cada canal: favorits, llistes, amics, subscriptors, etc.

Si volem accedir al canal d’un usuari ho farem fent clic sobre el seu nom d’usuari. El cercador té una pestanya especial per veure els resultats dels canals i també hi ha un espai específic per als canals més visitats a Internet.

Els grups de Youtube

Un grup és una bona manera de poder publicar en comunitat i de crear fòrums de debat sobre temes concrets. Per crear un grup només cal anar a “mi cuenta” i activar la paraula “grupos” i la opció “crear grupos”.

Altres publicadors

Degut a l’èxit de Youtube, han sorgit un munt de portals especialitzats en la publicació de vídeo. Alguns dels més coneguts són: Google Video, Blip.tv, Vimeo, Metacafe, etc.

Font de la imatge: arxiu propi

8.10. Edició de vídeo on-line

2009-03-26T12:19:00.003+01:00

Dins l’entorn d’Internet hi ha un seguit d’espais webs que permeten que els usuaris editin vídeos online dins dels seus navegadors, sense la necessitat d’instal·lar un programari específic en els seus ordinadors. Aquests llocs d’edició de vídeo presenten generalment una gran facilitat d’ús, la qual cosa fa molt senzill realitzar edició bàsica i avançada fins i tot per a aquelles persones que no són expertes. Molts d’aquests llocs permeten als usuaris publicar els seus vídeos editats en qualsevol pàgina web, incrustant en un reproductor de vídeo. La dificultat rau en què només uns pocs permeten als usuaris guardar els seus vídeos editats en els seus ordinadors.

Els diferents editors online que hi ha a la web es caracteritzen pels paràmetres següents:

Formats de l’arxiu d’entrada: els formats de vídeo suportats que poden ser editats online.
Formats de l’arxiu de sortida: en quin format d’arxiu poden ser guardats els vídeos editats online.
Suport per a incrustar: la possibilitat d’insertar el vídeo editat a qualsevol pàgina.
Upload des de HD, Mòbil o URL: si els vídeos poden ser pujats des del disc rígid, telèfon mòbil o URL.
Grandària màxima del vídeo: la grandària màxima del vídeo que pot ser pujat.
Efectes de transició: la capacitat d’agregar efectes de transició per a separar diferents vídeo clips.
Doblatge d’àudio: l’opció per editar àudio, reduir el soroll i agregar efectes especials.
Titulació: la possibilitat d’agregar títols i subtítols dintre del vídeo.
Efectes especials de vídeo: la disponibilitat d’efectes especials de vídeo que poden ser aplicats al mateix.
Guardar vídeo en l’escriptori: la capacitat de guardar en la computadora el vídeo editat.

EyeSpot

Formats de l'arxiu d'entrada:. Avi,. Mpeg,. Mov, DivX,. Wmv,. Mp3
Formats de l'arxiu de sortida:. Flv
Suport per incrustar: SI
Upload des HD, Mobile o URL: HD i mòbil
Mida màxima del vídeo: pot pujar fins a set ítems per torn, amb una mida màxima de fitxer de 50 Mb.
Efectes de transició: SI
Doblatge d'àudio: SI
Titulació: SI
Efectes especials de vídeo: SI
Desa vídeo a l'escriptori: SI (Windows i Mac)
Preu: gratuït
Eyespot és un mixer en línia de vídeo que permet pujar, organitzar i compartir vídeo, fotografies i música. Permet aplicar efectes especials i afegir transicions a qualsevol vídeo; també està suportat el doblatge d'àudio. Així mateix és possible enviar vídeos presos amb telèfon mòbil al nostre compte via MMS. Eyespot organitza tots els nostres vídeos en àlbums i ens permet incrustar-los en qualsevol pàgina web. Eyespot treballa en qualsevol plataforma i dins de qualsevol navegador.

Jumpscut

Formats de l'arxiu d'entrada:. Mpg,. Mpeg,. Mp4,. Avi,. Mov,. Wmv,. Flv,. Rm, 3GP.
Formats de l'arxiu de sortida:. Flv
Suport per incrustar: SI
Upload des HD, Mobile o URL: HD i mobile
Mida màxima del vídeo: 100MB
Efectes de transició: SI
Doblatge d'àudio: SI
Titulació: SI
Efectes especials de vídeo: SI
Desa vídeo a l'escriptori: NO
Preu: gratuït
Jumpcut és una eina en línia per edició i remix de vídeo en la qual es poden editar vídeos, crear presentació de diapositives i col·locar-los en qualsevol pàgina web. Podem afegir i ordenar fàcilment contingut en la nostra pel lícula arrossegant i deixant anar miniatures, seleccionant les millors parts dels clips de vídeo, canviar la durada de les imatges, afegir la seva música o efectes de so, escollir transicions, afegir títols i efectes especials.

MotionBox

Formats de l'arxiu d'entrada:. Avi,. Mov,. Dv,. Mpg,. Mp4,. Wmv,. Asf, i. Qt.
Formats de l'arxiu de sortida:. Flv
Suport per incrustar: SI
Upload des HD o URL: HD
Mida màxima del vídeo: 100MB per arxiu.
Efectes de transició: SI
Doblatge d'àudio: NO
Titulació: SI
Efectes especials de vídeo: NO
Desa vídeo a l'escriptori: NO
Preu: gratuït
Motionbox és un servei d'edició de vídeo-web en el que destaca la capacitat d'enllaçar a un punt molt específic o "segment" dins del mateix clip. El suport integrat per compartir vídeo facilita als usuaris la possibilitat de seleccionar qualsevol nombre de parts destacades en els seus vídeos en línia, identificant-se amb etiquetes i compartir amb amics, donant-li Motionbox un elevat espai temporal. Motionbox treballa amb els navegadors més populars tant en Windows com en Mac.

Photobucket

Formats de l'arxiu d'entrada:. Avi,. Mov,. Dv,. Mpg,. Mp4,. Wmv,. Asf.
Formats de l'arxiu de sortida:. Flv
Suport per incrustar: SI
Upload des HD o URL: HD
Mida màxima del vídeo: 10 minuts.
Efectes de transició: SI
Doblatge d'àudio: NO
Titulació: SI
Efectes especials de vídeo: SI
Desa vídeo a l'escriptori: NO
Preu: gratuït
Photobucket possibilita l'edició de video dins d'un navegador utilitzant Flash i deixa que els usuaris barregin les seves fotos i vídeos casolans amb altres elements com a música, la captura de video i transicions. Photobucket també proporciona un servei simple que li permet emmagatzemar, compartir i publicar el seu contingut digital visual en línia. Les imatges i vídeos poden ser enllaçats directament des Photobucket a qualsevol lloc.

StashSpace

Formats de l'arxiu d'entrada:. Avi. Mov. Wmv
Formats de l'arxiu de sortida:. Flv
Suport per incrustar: SI
Upload des HD, mobile o URL: HD
Mida màxima del vídeo: No és important
Efectes de transició: SI
Doblatge d'àudio: NO
Titulació: SI
Efectes especials de vídeo: SI
Desa vídeo a l'escriptori: NO
Preu: gratis amb cinc hores de vídeo / 500 fotografies. El pla Nickel Stash costa $ 5/mes o $ 50/año amb 10 hores de vídeo / 1000 fotografies. El pla Digues Stash costa $ 10 / mes o $ 100 / any amb 25 hores de vídeo / 2500 fotografies.
StarterStash és un servei basat en web que permet pujar, emmagatzemar i editar els nostres vídeos en línia. També podem gravar directament des de la nostra camcorder o càmera digital amb StashPad per crear una biblioteca de vídeo que podem organitzar a l'ordinador local i sincronitzar amb el nostre StashSpace en línia.

Cuts

Formats de l'arxiu d'entrada:. Flv
Formats de l'arxiu de sortida:. Flv
Suport per incrustar: SI
Upload from HD or URL: URL
Mida màxima del vídeo: No rellevant
Efectes de transició: NO
Doblatge d'àudio: NO
Titulació: SI
Efectes especials de vídeo: SI
Desa vídeo a l'escriptori: NO
Preu: gratuït
Cuts és un servei que facilita crear i compartir la seva presa de qualsevol vídeo en línia. Amb Cut només presa alguns clics inserir efectes de so, afegir subtítols, fer un bucle / loop amb les millors parts i en minuts pot compartir la seva creació incrustat en qualsevol lloc web o blog o enviant als seus amics. Tot el que necessita és el URL de la pàgina del seu vídeo favorit és. Cuts funciona amb qualsevol plataforma i dins de qualsevol navegador.

Videoegg

Formats de l'arxiu d'entrada:. Mpg,. Mpeg,. Mp4,. Avi,. Mov,. Wmv,. Flv,. Rm, 3GP.
Formats de l'arxiu de sortida:. Flv
Suport per incrustar: SI
Upload des HD, Mobile o URL: HD
Mida màxima del vídeo: N / D
Efectes de transició: SI
Doblatge d'àudio: N / D
Titulació: SI
Efectes especials de vídeo: SI
Desa vídeo a l'escriptori: N / D
Preu: A convenir amb VideoEgg
Si volem construir una comunitat en vídeo, VideoEgg és la plataforma ideal. Els usuaris poden prendre qualsevol format d'arxiu, des de qualsevol lloc (el seu disc rígid, càmera web, camcorder, etc.) Arrossegar a la plataforma d'edició i després crear una pel lícula. I gràcies a la plataforma de publicació, els usuaris poden editar, afegir efectes, fer presentacions de diapositives, crear mash-ups, etc-tot dins el context del seu lloc.

Font de la imatge: arxiu propi

8.9. VirtualDub

2009-03-19T12:19:00.003+01:00

VirtualDub és una eina de codi obert per capturar vídeo i processar-lo, s'executa en Microsoft Windows. Disposa de funcions molt avançades, és capaç d'utilitzar plugins per afegir diferents tècniques de processament de vídeo, i pot treballar amb qualsevol fitxer AVI, independentment del còdec que es faci servir, mentre estigui instal lat. VirtualDub també permet llegir els arxius. Gvi de Google Video i convertir-los a qualsevol format.
VirtualDub no és compatible amb el format de fitxer ASF (excepte una versió modificada del obsolet VirtualDub 1.6.19) a causa d'una patent de programari de Microsoft.
Existeix una versió portàtil de VirtualDub que pot ser transportat i usada directament des d'una memòria USB sense necessitat d'instal lar-se a l'ordinador.

Font de la imatge: arxiu propi

8.8. Programari per a edició de vídeo, en local

2009-03-19T12:03:00.006+01:00

Programa	Descàrrega	Gratuït	Transicions Efectes	Pistes àudio	Pistes vídeo	Dificultat	Entorn
MovieMaker	http://windows-movie-maker.softonic.com/	Sí. Inclós al sistema operatiu	Sí/Sí	1-2 ?	1	Fàcil	Windows
VideoSpin	http://www.videospin.com/sp/	No	Sí/No	1	1	Fàcil	Windows
Pinnacle Studio	http://www.pinnaclesys.com/PublicSite/sp/Home/	No		1		Fàcil/Mitjana	Windows
Adobe CS4 remiere	http://www.adobe.com/es/products/premiere/	No	Sí/Sí	Moltes	Moltes	Professional	Windows
Imovie	ttp://www.apple.com/es/ilife/imovie/	Sí. Inclós al sistema operatiu	Sí/Sí	1-3	1	Fàcil	Mac
Final Cut Express	http://www.apple.com/es/ilife/imovie/	No	Sí/Sí	Moltes	Moltes	Professional	Mac
VirtualDub	http://www.virtualdub.org/	Sí	No/No	1	1	Fàcil	Windows
KDEnlive	http://www.kdenlive.org/	Sí	Sí/Sí	1	2	Fàcil	Linux
Kino	http://kino-video-editor.softonic.com/linux	Sí	---	---	---	Fàcil	Linux

8.7. Maquinari per a edició de vídeo

2009-03-17T20:26:00.003+01:00

Un cop enregistrat el vídeo, hem de transferir-lo al nostre ordinador i sorgeix la pregunta, quines característiques hauria d tenir el meu ordinador per a poder fer edició de vídeo?.

Haurem de tenir en compte que les aplicacions de vídeo consumeixen molts recursos del PC, com capacitat de processament, emmagatzematge, memòria, etc. Llavors, aquest tipus de treballs requereix d'un ordinador que tingui unes característiques mínimes per a editar vídeo. Llavors, existeix alguna configuració mínima permesa per a treballar en Edició de Vídeo? I quina podria ser aquesta configuració mínima?.

Abans de respondre aquestes dues preguntes hem de saber que un dels processos més complexos que té l'Edició de Vídeo és el render, que es podria definir com l’assemblatge final o muntatge final del vídeo. En aquest punt l’ordinador pren totes les peces del trencaclosques de la pel·lícula: imatges, sons, títols transicions, efectes, etc. i els transforma en un sol arxiu en format digital. Segons la qualitat final del vídeo, un render pot prendre fàcilment 10 minuts de procés per cada minut de vídeo; en edició professional la taxa és més alta per la complexitat dels efectes. És clar que entre més elaborat sigui un vídeo, més demorat és el render. Prenent en compte el procés complex de renderització que esmentem en els dos últims paràgrafs ja podríem assegurar que un ordinador, per a editar vídeo, necessita d'una configuració mínima i que un bon exemple d'aquesta configuració bàsica podria ser la següent:

Microprocessador AMD/Intel
Memòria RAM 2 Gb (com a mínim)
Monitor Pantalla Plana 17"
Targeta Adaptadora de Vídeo Ati-Radeon o Geforce de 256 Mb
Disc Dur de 130 Gb SATA peticionat 7200 RPM
Ports Firewire IEEE 1394 per a connexió de Filmadora o Càmera
Ports USB 2.0
Targeta Capturadora de Vídeo (Opcional)
Gravador CD-DVD

De tots els elements d maquinari esmentats potser els dos únics que no tindrem si no els hem adquirit de manera específica seran la Targeta adaptadora amb ports Firewire IEEE1394 i la targeta capturadora de vídeo.

Font de les imatges: imatge 1, imatge2, imatge3 i imatge 4.

8.6. Dispositius d'enregistrament de vídeo

2009-03-17T19:39:00.003+01:00

A l’hora d’enregistrar imatges podem recórrer a diferents tipus de càmeres i dins de cadascun existeix un ventall molt ampli de varietats. Les millors per recollir imatges en moviment són les càmeres de vídeo, ja que estan especialment dissenyades, tècnicament parlant, per acomplir aquesta funció. Actualment, però, trobem en el mercat moltes altres opcions, que en moments determinats poden resultar de tanta utilitat com la típica càmera de vídeo: càmeres de fer fotos, mòbils, webcams, etc.

Si el que busquem és un enregistrament de qualitat és indispensable recórrer a una càmera digital de vídeo, ja que està pensada exclusivament per aquesta finalitat. En el mercat podem trobar tot tipus de càmeres digitals de vídeo, però bàsicament les podem classificar en domèstiques, semiprofessionals i professionals. Actualment, en el mercat, es poden trobar quatre tipus de càmeres digitals de vídeo domèstiques que es diferencien entre sí pel suport on es graven la imatge i l’àudio: alta definició, flash memory, DVD digital i Mini DV.

Càmeres de vídeo de gama domèstica

Càmera de vídeo de gama semiprofessional i ròtula de trípode

A més a més, si volem fer un bon enregistrament de vídeo ens hem d’enrecordar de la dita: “la càmera de vídeo té potes ...(?)”, que vol dir que hem de fer servir un trípode i no pas qualsevol, ha de ser un trípode sòlid.

Font de les imatges: imatge 1, imatge 2, imatge3, imatge 4, imatge 5 i imatge 6.

8.5. Edició de vídeo

2009-03-17T19:05:00.003+01:00

Edició digital significa escollir només el que és estrictament necessari de cadascuna de les fonts o mitjans digitals per a assolir un document multimèdia que per si mateix sigui clar, concís i que expressi el que es desitja comunicar.

Una bona selecció del material no garanteix, per sí mateixa el resultat del procés d'edició; hi ha altres aspectes que influeixen en la qualitat dels resultats. Aquests factors a considerar són:

Les eines que fan part d'un programari d'edició, per exemple transicions, filtres, trajectòries, entre uns altres.
El tipus de maquinari que s'empra per a l'edició, els seus perifèrics i característiques.
La creativitat de l'editor per a l'assoliment de bons resultats, etc.

Llavors prenent en compte la definició d'edició, d'aquesta es desprèn que per a treballar en edició de vídeo necessitarem maquinari i programari és a dir: convertir el nostre PC en un Estudi d'Edició de Vídeo.

Font de la imatge: arxiu propi

8.4. Formats de vídeo per a internet. Streaming

2009-03-17T10:19:00.003+01:00

El principal problema dels fitxers de vídeo digital és el seu gran pes i la seva transmissió per Internet. La solució a aquest problema es va trobar en la tècnica del Streaming.

“El flux o corrent de dades és la tècnica associada directament a la reproducció de la informació audiovisual en temps real (en anglès streaming system). Es fa servir per alleugerir el temps de transferència d'un arxiu multimèdia des d'una xarxa informática, com ara Internet, permetent escoltar i veure els arxius mentre es fa la transferència, no essent necessària la finalització d'aquest procés” (Font:Wikipedia).

Per visionar bé un fitxer en streaming el que importa és la relació entre la velocitat de descàrrega i la velocitat de visionat. Si la velocitat de visionat és major a la de descàrrega, molts reproductors es queden aturats uns moments indicant la paraula “bufering” i una icona que indica el tant per cent necessari per tornar a reproduir. En pocs segons es torna a visionar.

Si hi ha problemes amb l’ordinador o saturació de la xarxa, és recomanable aturar el visionat amb una pausa durant uns segons, per a què el fitxer pugui actualitzar dades posteriors al moment del visionat.

Per poder llegir el vídeo en directe hi ha dues possibilitats:

Directament, sense haver de tenir instal·lat un reproductor específic. És el cas de la tecnología flash.
Amb un client o reproductor de vídeo que accepti els fitxers i protocols del servidor.

Flash

Flash és una tecnologia de presentacions i interactius multimèdia que s’ha convertit en un estàndar de les pàgines amb animacions i interactivitat. Així mateix des de fa uns anys, Flash ha incorporat el vídeo amb el seu format ”.flv”. La majoria de publicadors que han sorgit a partir de Youtube fan servir aquesta tecnologia per publicar vídeo a la xarxa.

No cal tenir un reproductor específic per treballar amb flash. El més important és tenir actualitzades les darreres versions del seu pluguin per poder veure vídeo. El vídeo un cop convertit a flash permet ser tractat com un objecte multimèdia, amb la qual cosa estan sorgint noves funcionalitats a la web com els editors de vídeo on line, les inclusions d’altres objectes com text, àudio, url, etc., dins del mateix entorn.

Actualment és propietat d’Adobe.

Reproductors streaming

Tres varen ser les primeres empreses en adaptar els seus entorns de vídeo a la tecnologia Streaming.

RealMedia: La casa RealNetworks va ser la primera en desenvolupar la tecnologia del Straming per a àudio i vídeo. Els seus reproductors Real Player i servidors es varen convertir en un dels tres estàndars de vídeo a la xarxa. Disposa d’un fitxer propi i un entorn de codificació.

Quicktime: L’empresa Apple va desenvolupar la capacitat d’streaming en el seu entorn a partir de la versió 4.0. Va crear un Quicktime Server i va donar la possibilitat que els fitxers ”.mov” tinguessin el downloading progressive amb una millor qualitat que els altres entorns.
Windows Media Vídeo: Microsoft va desenvolupar aquest entorn de vídeo per ser visionat mitjançant Windows Media Player, l’entorn de reproductor d’àudio i vídeo associat Windows.

Els reproductors anteriors són propietaris, però hi ha un seguit de reproductors de programari lliure que incorporen les mateixes funcionalitats. Dos exemples podrien ser: VLC MediaPlayer i Mplayer.

VLC Media Player. Aquest reproductor ha estat desenvolupat pel projecte Videolan, especialitzat en reproducció de vídeo, també pot fer de servidor. Llegeix la majoria de fitxers de vídeo i streaming. Fins i tot pot llegir els fitxers de vídeo flash ”.flv” sense necessitat d’estar incrustats en una pàgina web.

Mplayer. Aquest reproductor també suporta la majoria de fitxers i códecs i es pot trobar en molts sistemes operatius.

Plugins dels navegadors

Quan es fa la instal.lació dels reproductors també s’instal.len els pluguins o connectors necessaris per visualitzar vídeo amb els navegadors d’Internet. Si treballem amb el navegador Firefox, aquest ens reconeixerà els connectors necessaris i ens farà una instal.lació automàtica o ens portarà a l’enllaç per fer la instal.lació. També podem accedir a través del menú d’Eines i complements per veure quins són els connectors instal.lats o actualitzar-los.

8.3. Formats comuns de vídeo

2009-03-15T20:39:00.004+01:00

AVI

El format AVI (Àudio Video Interleave, intercalació d’àudio i vídeo) és el format estàndard de vídeo digital. El seu funcionament és molt simple doncs emmagatzema la informació per capes, guardant una capa de vídeo seguida per una d'àudio.

AVI DV tipus-1 i AVI DV tipus-2 o format DV (DigitalVideo), són dues versions de Microsoft, que cadascuna d'elles té un tipus de còdec (codificador o decodificador) que han utilitzat per a emmagatzemar les dades. Les càmeres de vídeo digitals fan els seus enregistraments en format DV directament en format digital, per a després ser editades en el nostre ordinador. El format AVI és el format que trobarem guardat en el nostre ordinador després de captura de dades del nostre vídeo càmera digital DV.

MPEG

El format MPEG (Moving Picture Experts Group) és un standard per a compressió de vídeo i d'àudio. Aquest estàndard de compressió va ser desenvolupat per Moving Picture Experts Group (Grup d’Experts d’Imatges en moviment). El mètode de compressió que utilitza és el de similitud de continguts, si percep una part comuna a tot guarda un exemplar eliminant la resta. D'aquesta manera s'aconsegueix una reducció d'espai.

Aquest format es classifica en: MPEG-1, MEPG-2, MEPG-3 I MPEG-4.

MPEG1

És et format de compressió de vídeo digital, va sorgir durant l'any 1991. La seva qualitat se sembla a la del sistema VHS. La principal finalitat d'aquest tipus de format de compressió va ser el de poder col·locar el vídeo digital en un suport molt conegut per a tots nosaltres, el CDROM. La seva grandària és de 1,5 mega bits per segon i es presentava a una resolució de 352 x 240 píxels NTFS o 352 x 288 en PAL. Actualment aquest format s'utilitza sovint per a visualitzar vídeos per internet.

MPEG2

Utilitzat per la televisió digital i el DVD El MPEG2 apareix en 1994 i és un dels formats de compressió que ofereix major qualitat d'imatge, arriba a al seu torn una velocitat en la transmissió de dades de 3 a 10 Mbits d'ample de banda. Aquest format ofereix la transmissió de fitxers de vídeo digital a pantalla completa o broadcast. El MPEG2, és l'utilitzat per la televisió digital i per a la codificació del DVD de vídeo Treballa amb resolucions des de 352 x 480 i 1920 x 1080 píxels o 720x576 (PAL) i 720x480 (NTSC).

MPEG3

Es va desenvolupar per a la televisió digital d'alta qualitat encara que el format MPEG2 també complia perfectament aquesta funció. El format MPEG3 té major ample de banda que el MPEG2 i es va optar per la utilització finalment del format MPEG2. Per aquest motiu el projecte orientat en el MPEG3 es va abandonar.

MPEG4

Un dels còdecs utilitzats en aquest format són els famosos, DivX i XviD. Una dels grans avantatges que ofereix aquest format és una molt bona qualitat, molt semblant a la del format DVD, en canvi d'un factor de compressió molt més elevat que altres formats, donant com resultat arxius o fitxers més comprimits que uns altres i ideals per a poder transmetre les dades a través d'Internet. Utilitza una resolució de 176 x 144 píxels.

En l'actualitat DivX es refereix a un conjunt de productes de programari desenvolupats per DivX, Inc. per als sistemes operatius Windows i MacOS, el més representatiu és el códec pel que la majoria de les persones es refereixen al códec quan parlen de DivX.

Xvid (abans "XviD") és el nom d'un popular códec desenvolupat com un projecte de programari lliure per programadors voluntaris de tot el món, després que el projecto OpenDivX fos tancat al juliol de 2001. Xvid està basat en l'estàndard MPEG-4 ASP. El format va ser creat com una alternativa lliure a altres códecs comercials de vídeo. La seva qualitat i eficiència ho han convertit en un dels códecs més populars. La reproducció de pel·lícules Xvid està suportada en els reproductors de DVD més moderns

MPEG7

Aquest format està en projecte, com l'estàndard que més s'utilitzarà en Internet i televisions interactives. Aquest format codificarà, a més de la imatge i so, dades en llenguatge XML. MPEG7 servirà de gran ajuda per a l'avanç de la nova televisió interactiva amb introducció de cercadors de continguts, recerques d'audiovisuals etc

El format DV respon a les sigles de "Digital vídeo". Aquest format és el qual utilitzen les càmeres de vídeo digitals per a l'enregistrament i transferència de dades. Tota la informació que grava la nostra càmera en format DV, és en llenguatge binari, uns i zeros. La transferència de les dades al nostre ordinador no necessita traduir-se de cap manera, perquè la càmera de vídeo ja té digitalitzada la informació tal i com l’entén l'ordinador. El DV conté vídeo i so i a través del, podem emmagatzemar més de 60 minuts de vídeo. El so es troba en format de 16 bits PCM molt semblat a la qualitat d'un Compact Disc i el vídeo es troba amb un factor de compressió molt elevat amb el que ocupa poc espai i guardant la qualitat de la imatge. Utilitza un sistema entrellaçat.

Font de les imatges: Imatge 1, Imatge 2, Imatge 3, Imatge 4, Imatge 5 i Imatge 6

8.2. Característiques del senyal de vídeo

2009-03-15T18:19:00.003+01:00

Nombre d'imatges per segon o framerate

És la velocitat de càrrega de les imatges: nombre d'imatges per unitat de temps de vídeo.

Els estàndards PAL i SECAM especifiquen 25 fps, mentre que NTSC especifica 29,97 fps. El cinema és més lent amb una velocitat de 24fps, el que complica un poc el procés de transferir una pel·lícula de cinema a vídeo. Per a assolir la il·lusió d'una imatge en moviment, la velocitat mínima de càrrega de les imatges és d'unes quinze imatges per segon.

Entrellaçat

El vídeo pot ser entrellaçat o progressiu. L'entrellaçat va ser inventat com un mètode d'assolir una bona qualitat visual dins les limitacions d'un estret ample de banda. Les línies entrellaçades de cada imatge estan numerades consecutivament i dividides en dos camps: el camp senars (camp superior), que consisteix en les línies dels nombres senars i el camp parells (casella inferior), que consisteix en les línies dels nombres parells.

NTSC, PAL i SECAM són formats entrellaçats. Les especificacions abreujades de la resolució de vídeo sovint inclouen una "i" per a indicar entrellaçat. Per exemple, el format de vídeo PAL és sovint especificat com 576i50, on 576 indica la línia vertical de resolució, "i" indica entrellaçat, i el 50 indica 50 camps (la meitat d'imatges) per segon.

Els nous televisors d'alta definició (HDTV) són capaços de resolucions de fins a 1920 × 1080p60, és a dir, 1920 píxels per línia d'escombrat per 1080 línies, a 60 fotogrames per segon. La resolució de vídeo en 3D per a vídeo es mesura en voxels (elements de volum d'imatge, que representen un valor en l'espai tridimensional). Per exemple, 512 × 512 × 512 voxels, de resolució, s'utilitzen ara per a vídeo 3D simple, que poden ser mostrats fins i tot en algunes PDA.

Resolució de vídeo

La mida d’una imatge de vídeo s’expressa en píxels, per a vídeo digital, o en línies d'escombrat horitzontal i vertical per a vídeo analògic.

En el domini digital, (per exemple DVD) la televisió de definició estàndard (SDTV) s'especifica com 720/704/640 × 480i60 per a NTSC i 768/720 × 576i50 per a resolució PAL o SECAM. No obstant això, en el domini analògic, el nombre de línies actives d'escombrat segueix sent constant (486 NTSC/576 PAL), mentre que el nombre de línies horitzontal varia d'acord amb el mesurament de la qualitat del senyal: aproximadament 320 píxels per línia per a qualitat VCR, 400 píxels per a les emissions de televisió, i 720 píxels per a DVD. Es conserva la relació d'aspecte per falta de píxels "quadrats".

Els nous televisors d'alta definició (HDTV) són capaces de resolucions de fins a 1920 × 1080p60, és a dir, 1920 píxels per línia d'escombrat per 1080 línies, a 60 fotogrames per segon. La resolució de vídeo en 3D per a vídeo s'amida en voxels (elements de volum d'imatge, que representen un valor en l'espai tridimensional). Per exemple, 512 × 512 × 512 voxels, de resolució, s'utilitzen ara per a vídeo 3D simple, que poden ser mostrats fins i tot en algunes PDA.

Relació d'aspecte

La relació d'aspecte s'expressa per l'amplada de la pantalla en relació a l'altura.

El format estàndard fins al moment que es va començar amb la estandardització de la televisió d'Alta resolució tenia una relació d'aspecte de4/3. L'adoptat és de 16/9. La compatibilitat entre ambdues relacions d'aspecte es pot realitzar de diferents formes.

Una imatge de4/3 (pantalla de TV) que es vagi a veure en una pantalla de 16/9 (panoràmica) pot presentar-se de tres formes diferents:

Amb barres negra verticals a cada costat (letterbox). Mantenint la relació de/4 3 però perdent part de la zona activa de la pantalla.
Engrandint la imatge fins que ocupi tota la pantalla horitzontalment. Es perd part de la imatge per la part superior i inferior de la mateixa.
Deformant la imatge per a adaptar-la la format de la pantalla. S'usa tota la pantalla i es veu tota la imatge, però amb la geometria alterada (els cercles es veuen el·lipses amb el diàmetre major orientat de dreta a esquerra).

Una imatge de 16/9 (panoràmica) que es vagi a veure en una pantalla de/4 3 (pantalla de TV), de forma similar, té tres formes de veure's:

Amb barres horitzontals dalt i baix de la imatge (letterbox). Es veu tota la imatge però es perd grandària de pantalla (hi ha diversos formats de letterbox depenent de la part visible de la imatge que es vegi (com més gran es faci més es retalla), s'usen el 13/9 i el 14/9).
Engrandint la imatge fins a ocupar tota la pantalla verticalment, perdent-se les parts laterals la imatge.
Deformant la imatge per a adaptar-la a la relació d'aspecte de la pantalla. es veu tota la imatge en tota la pantalla, però amb la geometria alterada (els cercles es veuen el·lipses amb el diàmetre major orientat de dalt a baix).

Font de la imatge

Espai de color i bits per píxel

El nom del model del color descriu la representació de color de vídeo. El sistema YIQ es va utilitzar en la televisió NTSC. Es correspon estretament amb el sistema YUV utilitzat en la televisió NTSC i PAL; i amb el sistema YDbDr utilitzat per la televisió SECAM.

El nombre de colors diferents que poden ser representats per un píxel depèn del nombre de bits per píxel (bpp). Una forma de reduir el nombre de bits per píxel en vídeo digital es pot realitzar per submostreig de croma (per exemple, 4:4:4, 4:2:2, 4:2:0).

Qualitat de vídeo

Qualitat de video La qualitat de video es pot mesurar amb mètriques formals com PSNR o subjectives amb qualitat de video usant l'observació d'experts.

La qualitat de video subjectiva d'un sistema de processament de video pot ser avaluada com segueix:

Elecció de les seqüències de video (el SRC) a usar per a la realització del test.
Elecció els ajustaments del sistema a avaluar (el HRC).
Elecció un mètode de prova per a presentar les seqüències de video als experts i recopilar la seva valoració.
Convidar a un nombre suficient d'experts, preferiblement un nombre no menor de 15 .
Realitzar les proves.
Calcular la mitjana per a cada HRC basant-te en la valoració dels experts.

Hi ha molts mètodes de qualitat de video subjectiva descrits en la recomanació BT.500. de la ITU-T. Un dels mètodes estandarditzats és el Double Stimulus Impairment Scale (DSIS). En aquest mètode, cada expert veu una referència intacta del video seguida d'una versió danyada del mateix video. L'expert valora llavors el video danyat utilitzant una escala que va des de els danys són imperceptibles? fins a els danys són molt molests?.

Mètode de compressió de video. Còdecs (només digital)

El principal problema dels fitxers de vídeo digital és el seu gran pes. És per això que els diferents entorns i formats disposen dels anomenats Códecs. Els códecs són sistemes matèmàtics de compressió i descompressió de fitxers que intenten millorar la qualitat amb un menor pes del fitxer. Hi ha diferents códecs creats per diferents empreses, alguns d’ells s’han convertit en estàndars. Així un fitxer ”.avi” o ”.mov” tindrà els seus corresponents códecs que en alguns casos són els mateixos com el codec DV estàndar per a edició amb càmeres DV. O el Dvix per a una alta compressió.

Es fa servir una àmplia varietat de còdecs per a comprimir seqüències de video.

Les dades de video contenen redundància temporal i espacial, el que fa que les seqüències de video sense comprimir siguin extremadament ineficients. En termes generals, es redueix la redundància espacial registrant diferències entre les parts d'una mateixa imatge (frame); aquesta tasca és coneguda com compressió intraframe i està estretament relacionada amb la compressió d'imatges. Així mateix, la redundància temporal pot ser reduïda registrant diferències entre imatges (frames); aquesta tasca és coneguda com compressió interframe i inclou la compensació de moviment i altres tècniques. Els estàndards moderns més comuns són MPEG-2, usat per al DVD i la televisió per satèl·lit, i MPEG-4 usat per als sistemes de video propietaris.

Taxa de bits o bitrate (només digital)

La taxa de bits és una mesura de la quantitat d’informació que es pot guardar en un medi per unitat de temps. Això depèn de diferents factors, com són la freqüència de mostreig utilitzada per digitalitzar els materials multimèdia, els bits emprats per codificar la informació i la manera en què es fa i si es comprimeix o no. Amb tot això s’intenta trobar un punt d’equilibri entre quantitat de bits (el més baix possible) i qualitat (la més alta possible). La unitat en la qual es mesura bits per segon (bit/s o bps) o també Megabits per segon (Mbit/s o Mbps).

Una major taxa de bits permet millor qualitat de video. Per exemple, el VideoCD, amb una taxa de bits de prop de 1Mbps, posseeix menys qualitat que un DVD que té una taxa al voltant de 20Mbps.

La VBR (Variable Bit Rate, Taxa de Bits Variable) és una estratègia per a maximitzar la qualitat visual del video i minimitzar la taxa de bits. En les escenes amb moviment ràpid, la taxa variable de bits usa més bits que els quals usaria en escenes amb moviment lent però de durada similar assolint una qualitat visual consistent.

En els casos de video streaming en temps real i sense buffer, quan l'ample de banda és fix (per exemple en videoconferència emesa per canals d'ample de banda constant) s'ha d'usar CBR (Constant Bit Rate, Taxa de Bits Constant).

8.1. El vídeo

2009-03-15T14:49:00.006+01:00

El vídeo fa referència a la captació, processament, transmissió i reconstrucció d'una seqüència d'imatges i sons que representen escenes en moviment.

Components del senyal de vídeo

La imatge està formada per llum i color i així el senyal de vídeo consta del que es diu luminància, crominància i sincronismes.

Luminància

La llum defineix la imatge en blanc i negre (és la informació que s'utilitza en sistemes de blanc i negre) i a aquesta part del senyal de vídeo se li crida luminància.

Crominància

La crominància és el component del senyal de vídeo que conté les informacions del color. Existeixen estàndards diferents per a la codificació del color:

NTSC (National Television System Committee, Comissió Nacional de Sistemes de Televisió), utilitzat en gairebé tota Amèrica, dependències nord-americanes, Corea, Japó i Myanmar.
SECAM (en francès, Séquentiel Couleur à Mémoire, Color seqüencial amb memòria(, utilitzat a França, les seves dependències i ex colònies i la majoria de Rússia.
PAL (Phase Alternating Line, línea alternada en fase), utilitzat a la resta d'Europa; Argentina, Brasil, Grenlàndia i Uruguai a Amèrica; majoria d'Àfrica, Àsia i Oceania.

Font de la imatge: Wikipedia

Sincronismes

Hi ha tres classes de sincronismes:

De línia o horitzontals. Els sincronismes de línia indiquen on comença i acaba cada línia de les quals es compon la imatge de vídeo.
De camp o verticals. Són els que indiquen el començament i el final de cada camp. És en aquests camps on s¡inreix en l'actualitat el teletext i altres serveis). La freqüència dels polsos de asincronisme depèn del sistema de televisió: a Amèrica (amb excepció d'Argentina i Uruguai que segueixen la norma europea) s'usa freqüència de línia (nombre de línies) de 525 línies per quadre (i 60 camps per segon), mentre que a Europa s'utilitzen 625 línies per quadre (312,5 per cadascun dels dos camps en l'exploració entrellaçada), a una freqüència de 15.625Hz, i 50 camps per segon, (25 quadres).
Referents al color. En tots els estàndards es modula una portadora amb la informació del color (diferent per a cada sistema de gestió de la crominància, NTSC, PAL o SECAM).

Vídeo analògic vs Vídeo digital

El senyal de vídeo pot ser analògic o digital. Les diferencies entre un i l’altre es podrien resumir en les quatre següents:

En el sistema de vídeo digital la qualitat d'imatge es independent, solament es veu afectada durant el procés de digitalització de la mateixa. En el sistema analògic depèn de la qualitat de la cinta de vídeo, el reproductor, etc.
El sistema digital permet el sistema d'edició no lineal. Podem editar les imatges i el so de forma més ràpida sense seguir cap ordre. En canvi en el sistema de video analògic l'edició segueix el criteri lineal, ja que depèn d'un suport de cinta magnètica i comporta seguir un ordre en la seqüència de filmació.
El color en l'edició de vídeo analògic es troba limitat a l'hora de reproduir una imatge en els nivells de contrast i lluentor. En el video digital utilitza els tres colors primaris, fent que els colors de la imatge es defineixin de forma més exacta.
En el sistema de vídeo digital, la realització de còpies no presenten cap classe de pèrdua en qualitat, i així es poden fer tantes còpies com es vulgui. En canvi, en el sistema analògic la qualitat depèn del nombre de còpies i enregistraments a més d'altres components externs.

Font de la imatge: arxiu propi

7.7. Reproductor flash al blog

2009-03-11T20:41:00.007+01:00

Un cop que ja hem creat el nostre podcast, cal hostatjar-lo dins un espai web dels que hi ha a la xarxa per a poder posteriorment inserir un player flash que permeti reproduir el nostre fitxer.

Hostatjar el podcast

Una de les alternatives gratuïtes per a poder hostatjar el nostre podcast és fileUPYOURS.

A fileUPYOURS el primer que cal fer és registrar-se. Com ja és habitual haurem d’aportar un nom d’usuari i una contrasenya, a més d’una adreça vàlida de correu electrònic. Un cop registrats haurem d’activar el nou compte creat mitjançant l’enllaç que ens aporta fileUPYOURS en el missatge que haurem rebut a la bústia de correu documentada al registre.

Un cop autenticats i dins el nostre espai, bàsicament farem servir dues opcions de la barra de menús: My Files i Upload.

A My Files podem establir una estructura de carpetes per a poder organitzar els fitxers que pujarem. En el cas d’exemple hem creat una carpeta anomenada Sons musica (cal evitar l’ús d’accents i altres caràcters prohibits, en el nom de les carpetes).

Un cop hem creada la nostra estructura de carpetes, cal omplir-les amb els nostres fitxers. Per fer-ho, farem servir l’opció Upload. Navegant pel nostre disc dur o dispositiu extraïble, determinarem quin o quins fitxers volem pujar i clicarem a Up Yours! (Upload). Un cop acabada la transferència dels fitxers veurem que s’han incorporat a l’estructura de carpetes.

Ara, clicant a la casella de selecció de la dreta del nom del fitxer pujat, podem clicar a Create Links i ens apareixerà una nova finestra a la qual trobarem la drecera de l’enllaç al que farem referència després, en el moment d’inserir al blog; aquesta adreça la podem copiar directament clicant a Copy to clipboard (ens adverteix que només funciona amb l’Internet Explorer). Com que encara no hem creat el reproductor flash es recomanable copiar aquesta adreça en un document de text, per exemple, a la mateixa llibreta del Windows. L’adreça de l’exemple generada és:

http://www.fileupyours.com/view/236608/Sons musica/Podcast_prova_01.mp3

Reproductor flash

Un cop hem hostatjat el nostre podcast podrem fer-ne referència, al nostre blog o espai web, de dues maneres possibles:

Inserint l’enllaç que hem copiat abans i per tant, en clicar-hi a sobre el navegador ens oferirà la possibilitat d’obrir-lo o desar-lo, però, en cap cas, es podrà interpretar directament ja que haurem de sortir de la finestra del blog.
Especificant el codi necessari per a generar, dins l’estructura del blog, un reproductor flash que interpreti el fitxer directament, sense sortir del blog.

La segona alternativa és la més adient.

Per a poder incloure el reproductor flash caldrà inserir el codi html que apareix a continuació, dins l’apartat Modifica l’HTML de la finestra d’edició del missatges, al nostre compte de Blogger.

Cal substituir

http://latevacanço.mp3

per la drecera al fitxer que volem que s’interpreti. En el nostre cas seria la que hem desat en un document de text. Aleshores el codi finalment tindria l’aspecte següent:

L’aspecte final del reproductor seria el que apareix a continuació.

Font de la imatge: arxiu propi.

7.6. Podcast (II)

2009-03-09T08:27:00.003+01:00

Per a poder generar els podcast es pot fer en local o bé fent servir una aplicació en línia.

En local ho podem fer amb l'Audacity, si bé hi ha aplicacions que simulen un petit estudi d'enregistrament de so que són molt intuitius i de disseny molt atractiu. Destaca el PodProducer.

Entre les aplicacions en línia hi ha l'Splice.

PodProducer

Interfície general

Un cop instal·lat el programa ja podem veure la seva pantalla on es concentren totes les seves funcions i comandaments.

A la part superior esquerra (A) tenim els reproductors de so principals i els seus controls. A la part de baix(B) tenim la galeria de botons de reproducció instantània. I a la dreta (C) tenim els comandaments generals i les configuracions.

Finestra A. Reproductors principals. Trobem tres reproductors principals –es poden posar més, a l’apartat de configuració-. Cada reproductor pot tenir assignat un fitxer per a la seva reproducció.

Per a asignar un fitxer al reproductor cliquem el botó “Abrir” corresponent al reproductor que volem assignar. En clicar a sobre del botó apareéis la finestra de navegació que ens permetrà determinar l’àudio que volem asignar.

A cadascun d'ells trobem els botons de control, els parèntesis per seleccionar un fragment, la fletxa per enllaçar amb la pista de baix, la carpeta per carregar des de fitxers externs de so, el control de volum independent i els vumèters o indicadors de nivell de so.

També hi trobem un control global de volum de les tres pistes (Volum Master).

Per aconseguir simplificar la combinació entre dues de les pistes, la veu i la música de fons, podem fer servir el control "Cross fade" que trobem al centre de la finestra C, que ens ajudarà a baixar el volum de la música de fons quan comenci la locució.

Finestra B: Botons de reproducció instantània. S'engega a través de la icona marcada amb la fletxa petita i carrega els botons emmagatzemats prèviament.

També té un control general de volum i la possibilitat de fer-los entrellaçats ("Ligar columnas"). Es pot fer un bucle ("Loop") si cliquem amb el botó dret a sobre de les tecles.

El nombre de botons-efecte es pot configurar com veurem després.

Finestra C: Enregistrament. Trobem els comandaments d'enregistrar. Tenim una regleta per controlar el volum i dos vumèters per visualitzar-ne el nivell de cada canal.

En la part central de la finestra tenim per fer el fade o transició entre dues de les pistes, les que indiquem.

A la part inferior les regletes d'entrada de so que, atenció, corresponen a les entrades d'enregistrament de la tarja de so de l'ordinador.

I a la pestanya "Configuración" trobem els controls de configuració.

A l'apartat de "Tarjeta de sonido" es poden indicar les qualitats del so que enregistrem.

Pensem sempre en el volum del fitxer final i en la seva finalitat. És a dir, no consumim espai ni alentim el funcionament configurant qualitats que no seran apreciades amb uns sistemes de reproducció bàsics com són els altaveus dels ordinadors i els auriculars.

Si de cas, feu algunes proves i quedeu-vos amb la configuració més rendible. Per exemple, per la veu fóra suficient una freqüència de 22050 Hz i un bitrate de 48 Kbps.

Enregistrar i desar un fitxer de veu

La primera cosa que farem serà enregistrar un fitxer de veu, i ho farem connectant un micròfon al nostre ordinador. Recordeu de comprovar que a la tarja de so de l'ordinador, al bloc d'enregistrament teniu seleccionada la regleta del micro i a un cert volum. I que també tenim activa la regleta del micròfon (Mic) de la part de baix de la finestra C.

Un cop acabat l'enregistrament el guardareu a través de la icona de baix i quedarà guardat al vostre ordinador en format MP3 i també li podem afegir una imatge (les de la pràctica anterior, per exemple).

Ho farem des de la pestanya "Guardar archivo". A "Nombre de archivo" triarem on el volem desar i a les dades ("TAG ID3v2) escriurem el seu títol. No cal indicar cap URL.

Marcarem la casella "Subir archivo MP3" i desarem amb "Guardar".

Editar la combinació final de veu, música i sons

Ara, anem a la finestra A i carreguem a la primera pista el fitxer de veu que acaben d'enregistrar. A la segona pista carreguem la música de fons, aquella que havíem preparat a la pràctica anterior. Als efectes ja n'havíem pujat alguns que ara ja es troben indicats a a les tecles

Per fer la gravació final, amb la barreja de les veus gravades, els efectes carregats i la música de fons seleccionada, hem de canviar el selector d'enregistrament de la tarja de so del nostres ordinador i el de la part inferior de la finestra C que ara estan en micro.

Molt important. Recordem que la tarja de so del nostre ordinador només enregistra des d'una de les fonts alhora. Haurem de canviar de regleta activa d'enregistrament fent doble clic amb el botó dret sobre la icona de l'altaveu que tenim a la barra de tasques, al racó inferior dret de la nostra pantalla. Allí, a Propietats seleccionem Enregistrament i activem la regleta que enregistra els sons interns del nostre ordinador. Com que no n'hi ha una denominació fixa haurem de fer alguna prova fins comprovar que quan posem en marxa alguna de les pistes de so de la finestra A, l'indicador de gravació de la finestra C ho detecta. També haurem d'activar la regleta corresponent de la part inferior de la finestra C (la del monitor, la general, sempre ha d'estar activa).

Desar el resultat final

Simplement, en acabar, tal com havíem fet amb el fitxer de veu, cal desar el fitxer en format MP3 a la nostra carpeta de l'ordinador perquè treballem en local, l'escoltarem des del nostre reproductor de sons -no es pot comprovar des de dins de la interfície-. Amb això ja tindríem la matèria base per fer un episodi del nostre podcast.

Splice

Un cop que ens hem registrat a la web d'Splice i ens hem autenticat amb el nostre nom d'usuari i contrasenya, ja podem començar a dissenyar el nostre podcast.

Per a començar haurem d'emplenar el nostre espai temporal, dins el nostre perfill, per a poder treballar. Es diu SoundCase i cada cop que s'engega l'aplicació en línia està buit. Haurem d'emmagatzemar-hi els nostres fitxers de so; alguns els podem dissenyar amb aplicacions com ara Audacity i d'altres els podem cercar dins el mateix Splice.

Un cop tenim els nostres fitxers auxiliars ja podem començar la feina de creació clicant a Make Music. Ens apareixerà un seqüenciador d'aspecte professional al qual podrem començar a afegir les nostres pistes d'àudio -tracks-, samplers, etc.

En acabar podem guardar el resultat del nostre treball i quedarà emmagatzemat al nostre perfill dins Splice. Un exemple podria ser el aquest.

Font de les imatges: arxiu propi.

7.5. PodCast (I)

2009-02-25T20:49:00.007+01:00

El mot podcast és l'acrònim de Public on demand i cast, emissió pública descarregada segons petició. Una errada molt comuna és considerar que podcast ve de la contracció de "iPod" -un dels primers reproductors de mp3, creat per Apple, que va popularitzar la música digital portàtil-, i el terme anglès "broadcasting" que significa radiodifusió; creure això és equivocat ja que el podcast existia abans de la creació dels iPODS per la firma comercial Apple.

Així, el terme podcast descriu la tecnologia de transmissió de continguts d'àudio en format digital a través d'internet.

És una emissió formada per un conjunt de fitxers de so (OGG o MP3) normalment integrada en un post (missatge, anotació ) d'un bloc ( bitàcola o diari personal ) i que es difon per subscripció amb un RSS, cosa que facilita la sindicació de continguts.

Es tracta de penjar arxius d'àudio en el nostre blog amb la possibilitat que qualsevol (mitjançant certs programes) pugui subscriure's al nostre canal de RSS i baixar-se al seu ordinador els arxius de so segons els anem penjant en el blog (com un lector de feeds d'àudio). Encara que en realitat ni tan sols seria necessari tenir un blog per a això (tret que vulgueu que us deixin comentaris).

La idea de partida del podcasting és senzilla: si els usuaris de dispositius tipus iPod -i reproductors Mp3 en general- no tenen temps de rastrejar la Xarxa a la recerca de continguts, per què no usar un estàndard com el RSS perquè ho faci per nosaltres? Ens donem d’alta en un lloc que ens agradi mitjançant un RSS i quan tingui MP3 frescos per a baixar-se ens avisa i ens els descarreguem a la nit o quan el nostre equip no estigui fent res.

Cal dir que NO estem parlant d'una nova funció exclusiva dels iPod, ni per als usuaris de MacOs, ni iTunes... ni està limitat solament als usuaris de reproductors Mp3 de cap tipus. Convé recordar que a més de perfectament legals, els arxius Mp3 es poden escoltar en multitud de dispositius, inclòs el PC. La clau és la distribució d'aquests Mp3.

El terme podcasting bé podria ser Rss+mp3+broadcasting, però sens dubte sonaria molt menys geek. La possibilitat d'utilitzar una funció denominada enclosures, és a dir, ficar arxius adjunts en els RSS, està permetent el renéixer d'una revolució encara pendent: la ràdio online.

Font del vídeo

Font de la imatge: arxiu propi

7.4. Tutorials d'Audacity

2009-02-17T20:05:00.004+01:00

Presentació sobre aspectes bàsics d'Audacity (Font: SlideShare)

Manejo b�sico de Audacity

View more presentations from ainara_gasteiz. (tags: audacity tutorial)

Tutorial en vídeo d'Audacity (Font: YouTube)

Capturar àudio amb Audacity (Font: SlideShare)

Tutorial Audacity I

View more presentations from carrachote. (tags: audacity entrepanas)

7.3. Audacity portable

2009-02-17T10:19:00.003+01:00

Amb Audacity podràs gravar i editar música, de fàcil interfície.

Permet tallar, copiar, enganxar i desfer. Pots barrejar cançons. Té un editor d'amplitud, espectrograma i analitzador de freqüències implementat. Suporta múltiples formats d'àudio i pots utilitzar aquesta versió portable amb windows 98 fins a Vista. És de codi font obert.

Recorda que l’havíem instal·lat com a part integrant del paquet de PortableApplications, dins la teva clau USB.

Si l’has esborrat torna a descarregar-lo des de Portableapps, executes i guardes en memòria usb. Quan iniciïs Audacity per primera vegada et permetrà canviar idioma a Català. Necessites descarregar lame_enc.dll per a poder exportar a mp3, ho pots fer des d’aquí.

Font de la imatge: arxiu propi

7.2. "Pes" d'un enregistrament d'àudio digital

2009-02-17T09:44:00.003+01:00

Si digitalitzem una mostra d’àudio que tingui una durada de 3 minuts i 45 segons, el fitxer generat, quina mida tindrà?

Així, doncs, un enregistrament d’àudio –qualitat estàndard de CD, 44100Hz i 16 bits per canal, estèreo- que duri 3minuts i 45 segons generarà un fitxer de 37,85 MB.

Font de la imatge: arxiu propi

7.1. Formats d'àudio digital

2009-02-16T20:24:00.004+01:00

Sense compressió

WAV Wave audio format

Els sons wav són arxius que contenen informació sonora codificada en forma binària, és a dir, mitjançant zeros i uns.

El seu nom deriva del terme en Anglès Wave que significa "ona" fent referència a les ones electromagnètiques constitutives del so. Altre nom que se'ls ha donat és "Wave àudio format" o "format d'àudio en forma d'ones".

Una de les característiques principals dels sons Wav és que no es troben comprimits per la qual cosa ofereixen la reproducció de les cançons originals en la màxima qualitat possible.

Els titulars de la patent d'aquest tipus de continguts són les empreses Microsoft i IBM.

Donat que aquest tipus de fitxer no es troba comprimit no són molt populars en Internet a causa de la seva grandària –pesen molt-.

Sovint els trobem com a complements per a enriquir els diferents sistemes operatius. Per exemple, el sistema operatiu Windows incorpora diversos sons wav.

MIDI Musical Instrument Digital Interface

Per les seves sigles vol dir d'interfície digital d’instruments musicals, i és considerat l'estàndard per a indústria de la música electrònica. És molt útil per a treballar amb dispositius com sintetitzadors musicals o targetes de So.

Col·lecció de midis organitzats per temes http://www.midis.com.es/

AIFF Audio Interchange File Format

“Format d'arxiu per a l’intercanvi d'àudio és un tipus d'arxiu de música per a l'ordinador. Aquest format va ser desenvolupat per Apple Computer i Electronic Arts, i és principalment usat en ordinadors Macintosh.

L’estàndard AIFF és un dels formats líders, juntament amb SDII i WAV, utilitzats a nivell professional per aplicacions d'àudio ja que és comprimit sense cap pèrdua, fet que ajuda a un ràpid processat del senyal però amb el desavantatge del gran espai en disc que suposa: al voltant de 10MB per un minut d'àudio estèreo amb una freqüència de mostreig de 44.1kHz y 16 bits.

Les extensions d'arxiu pel format estàndard AIFF és .aiff o .aif. Per las variants comprimides se suposa que es .aifc, però les anteriors també són acceptades per las aplicacions que suporten aquest tipus de format.” (Font: Viquipèdia).

CDA Compact Disk Digital Audio

La música en format CD utilitza un format no comprimit, d'alta qualitat. Cada minut de música en estèreo ocupa entre 8 a 10 MB. El format .CDA és impensable penjar-lo en la xarxa, si una cançó dura de 3 a 5 minuts ens anem gairebé a 50 MB per cançó i és molta informació per només una cançó.

Amb compressió

MP3 MPEG Moving Pictures Experts Group

Grup d'Experts en Imatges en Moviment. Creat per un grup de desenvolupadors, la fi dels quals era crear un sistema de compressió amb la intenció de reduir els arxius de vídeo i àudio.

Opera sota l'auspici de l'Organització Internacional d’Estàndards (ISO). Per exemple, les pel·lícules en DVD, les transmissions de tv digital i les de tv satèl·lit utilitzen el sistema de compressió MPEG, per a dur els senyals àudio i vídeo en petits espais. Inclou un subsistema de compressió de so cridat MPEG Layer 3, conegut pel món sencer com MP3 .

El mp3 (Mpeg Layer 3) és un còdec d'àudio molt estès. La seva peculiaritat és la seva grandària de compressió: 11 a 1, el que vol dir, que si un CD de música normal conté unes 13 cançons, en un CD amb mp3, tindríem 143.

La reducció de grandària es realitza per eliminació de sons que l'oïda humana no pot escoltar. A l'eliminar escales de sons no audibles es redueix la quantitat de bytes necessaris en l'arxiu final. El mp3 té unes tècniques de compressió digital diferents al CD. Per exemple, en els arxius digitals de CD, si dos sons tenen la mateixa freqüència d'ona, s'elimina una d'elles. En canvi, hi ha altres paràmetres que influeixen en els mp3, per exemple, si hi ha un soroll fort, s'eliminen les dades dels febles, doncs l'oïda humana solament escoltarà el fort.

Existeixen moltes versions del còdec mp3. Cadascuna d'elles dictamina que sons s'han d'eliminar i quins no, per aquest motiu, no totes les versions i configuracions són iguals.

Un dels aspectes tècnics mes coneguts del mp3 és el bitrate. És una espècie d'escala del tipus de compressió. A menor bitrate de compressió d'un arxiu, més dades s'eliminen i menys ocupa l'arxiu, però naturalment pitjor s'escolta.

Existeixen diverses versions fetes per diferents programadors del còdec mp3, encara que actualment la més ràpida i la que ofereix major qualitat és la versió Lame.

Versions que sempre hem de descartar són Fraunhofer, Xing i QDesign MVP. El Sistema operatiu Windows, a partir de la versió 98Es, instal·la per defecte el còdec mp3 Fraunhofer. Altres programes com el Nero o el Musicbox també usen aquesta versió de còdec. Cal procurar descartar tots els programes que usen per defecte el còdec mp3 de Windows, com el Windows Media Player. Si volem millorar la creació, conversió i reproducció dels arxius mp3, hem d'instal·lar i usar sempre la versió Lame.

WMA Windows Media Audio

“És un format de compressió d'àudio amb pèrdua, encara que recentment s'ha desenvolupat de compressió sense pèrdua, és propietat de Microsoft.

Competeix amb el MP3, antic i bastant inferior tècnicament; i Ogg-Vorbis, superior i lliure, usant com estratègia comercial la inclusió de suport en el reproductor Windows Mitja Player, inclòs en el seu popular sistema operatiu Windows. Encara que el suport d'aquest format s'ha ampliat des de Windows Mitja Player i ara es troba disponible en diverses aplicacions i reproductors portàtils, el MP3 contínua sent el format més popular i per això més estès. A diferència del MP3, aquest format posseeix una infraestructura per a protegir el Copyright i així fer més difícil el "tràfic il·legal" de música. Aquest format està especialment relacionat amb Windows Mitja Video (WMV) i Advanced Streaming Format (ASF).” (Font: Wiquipedia).

OGG VORBIS

El que diferencia a Ogg Vorbis de la resta de grup és que és gratuït, obert i no està patentat. El seu principal atractiu és la important reducció que fa d'un arxiu d'àudio sense restar-li qualitat.

Així mateix, es distingeix per la seva versatilitat per a reproduir-se en pràcticament qualsevol dispositiu i per ocupar molt poc espai.

Fitxer Wiquipedia Commons sobre el format OGG

Font de la imatge: arxiu propi