Concepte
La maquetació, també anomenada de vegades diagramació, és un ofici del disseny editorial que s'encarrega d'organitzar en un espai, continguts escrits, visuals i en alguns casos audiovisuals (multimèdia) en mitjans impresos i electrònics, com llibres, diaris i revistes.Estrictament, l'acte de maquetar només es relaciona amb la distribució dels elements en un espai determinat de la pàgina, mentre que el disseny editorial inclou fases més àmplies del procés, des del projecte gràfic, fins als processos de producció anomenats pre-premsa (preparació per a impressió), premsa (impressió) i post-premsa (acabats). No obstant això, usualment tot l'aspecte gràfic de l'activitat editorial i periodística es coneix pel terme maquetació.
En el cas d'un diari, la maquetació segueix els objectius i línies gràfiques i editorials d'aquest imprès. Les principals línies editorials per a la maquetació d'un diari inclouen la jerarquització dels articles per ordre d'importància. Les consideracions gràfiques inclouen llegibilitat i incorporació equilibrada i no-obstructiva dels anuncis publicitaris.
L'edició incorpora principis del disseny gràfic que, al seu torn, és una professió independent o present en llicenciatures relacionades amb el disseny, més enllà de ser una disciplina que fa part del currículum de professions com el periodisme, la publicitat i alguns cursos d'arquitectura en universitats i facultats. Altres termes que serveixen per referir-se al procés de maquetació són: layout, makeup o pasteup.
Elements i aspectes
Per maquetar el contingut editorial, l'activitat de maquetació necessita treballar amb:- Elements gràfics: categories de contingut visual, i
- Aspectes: variables que poden modificar el resultat final.
A l'espai delimitat d'impressió dins d'una pàgina se l'anomena caixa tipogràfica, on cau tinta sobre el paper, fora d'aquests límits, res pot ser imprès. En els casos en què la caixa sobrepassa les vores del paper, es diu que la impressió és sagnada.
Alguns dels elements utilitzats en el procés de maquetació són:
- Text. L'anomenat «cos de text» és el tipus en què serà imprès el contingut principal de l'imprès ja sigui llibre o publicació periòdica (articles, columnes, cròniques, editorials, cartes etc.). La massa de text acostuma omplir més de la meitat de tota la taca gràfica del periòdic i ha de ser delimitada pels altres elements. Un format comú per al cos de text en diaris és el tipus serifa, amb cos (mida) 12 punts.
- Títols o titulars . Des del titular de la primera pàgina, fins als titulars menors d'articles. Són subdividits en:
- subtítols o subtitulars - col locats sota de la titular principal, complementen la informació i inciten a llegir el text.
- avanttítols o antetitulares - col locats dalt de la titular principal, complementen la informació i inciten a llegir el text.
- intertítols, intertitulares o fallides - col.locats al mig del text, per seccionar i facilitar la comprensió.
- destacats o ulls - col.locats al mig de la massa de text, entre columnes, per ressaltar trets i substituir trencaments, són molt utilitzats en entrevistes.
- Fotografies, que en els diaris i revistes sempre vénen acompanyades per pe
u de fotos descriptius i el crèdit del fotògraf. - Art . El que es diu art en maquetació són imatges produïdes per il.lustrar o complementar visualment la informació del text. Poden ser:
- Infografies. Inclouen mapes, gràfics estadístics, seqüencials i esquemes visuals;
- Caricatures. Dibuixos generalment satírics amb personatges del noticiero;
- Il.lustracions. Tot tipus de dibuix il.lustratiu per al text periodístic.
- Vinyetes. Mini-titulars que marquen un tema o assumpte recurrent o destacat; poden incloure mini-il.lustracions i generalment vénen a dalt de la titular de l'article o en l'alt de la pàgina.
- Boxes o caixa. Un box és un espai gràficament delimitat que usualment inclou un text explicatiu o sobre l'assumpte relacionat a l'article principal.
- Fils. Hi ha per separar elements que, per algun motiu, poden ser confosos.
- Capçalera i peu. Marquen el cim i la base de la pàgina, respectivament, incloent marques bàsiques com a nom del periòdic, editorials, data, número de l'edició i número de la pàgina, quan és usat en la primera pàgina, la capçalera inclou encara la marca del diari, preu i alguns noms de l'equip periodístic (president, director, editor en cap).
- Espais per a publicitat. Únic element de contingut no-editorial de la maquetació, produït per l'equip comercial
- Nombre de columnes. L distribució del text en columnes verticals de mida regular, espaiades i vàlides per encaixar els elements. Actualment, el patró en diaris estàndard és la divisió en 6 columnes, però l'ús de 8 columnes ha estat predominant.
- Color. Ús de colors i matisos en periodisme, que confereix sentit i modifica el missatge, moltes vegades subtilment; fins a mitjans del segle XX, els diaris de gran circulació no utilitzaven impressió en colors, depenent de l'escala de grisos per matisar els seus elements.
- Espaiament. Interlínia, entre columnes i entre cada element gràfic.
- Tipologia. Varietat i tipus de fonts tipogràfiques utilitzades.
Procés
Els maquetadors generalment usen programes d'autoedició a l'ordinador per compondre els elements en les pàgines abans d'imprimir. Antigament, abans de la maquetació digital, els dissenyadors utilitzaven «nines» (miniatures) de les pàgines, per preveure amb precisió mil.limètrica el layout de cada pàgina a mida natural.Alguns dels programes d'ordinador més utilitzats són el QuarkXPress, l'Adobe InDesign, Adobe PageMaker (desfasat i deixat de banda per Adobe per a desenvolupar InDesign) i el Corel Ventura. Dins el món del programari lliure destacaria l’aplicació Scribus.
Avui en dia hi ha programes que fan molt més senzilla la maquetació, que permeten crear pàgines mestres i afegir marcs que simulen l'espai a utilitzar fent molt més senzill el maquetisme de qualsevol revista o diari.
Activitat de maquetació
Exemples de maquetació amb Scribus: Exemple 1 | Exemple 2
Traducció i adaptació
Font de les imatges: Imatge 1 | Imatge 2 | Imatge 3
