Quan preparem una presentació, l'enumeració dels temes i subtemes ens ayuda a visualitzar el contingut general de la presentació.
L'esquematització transforma el coneixement profund i ordenat de l'expositor en un coneixement accessible a l'audiència.
Per esquematitzar podem utilitzar diversos mètodes, vàlids tots. Adaptarem el mètode al conjunt de temes i subtemes a exposar, així com al tipus d'audiència amb què comptem:
No obstant això, per a efectes de la posada en pàgina del contingut comunicable mitjançant una presentació, l'esquematització resultaria molt difícil de seguir.
Una diapositiva o un acetat tenen una presència útil molt breu, per aquesta raó, és per això més convenient fer una adequada utilització d'encapçalaments prou ordenats, que facilitin l'audiència el seguiment dels temes.
En temes molt complexos, el més recomanable és lliurar documents esquematitzats a l'audiència, durant o al final de la presentació.
Val la pena retenir que no és aconsellable preparar presentacions molt llargues: el públic difícilment les tolera i, en tot cas, la possibilitat de retenir la seva atenció disminueix a cada minut que passa.
Per tant, considerem que l'esquematització s'ha de reduir al nombre mínim d'elements indispensables per transmetre el missatge.
En resum:
Un cop hem pogut definir el propòsit de la xerrada i l'esquema d'exposició, i que en conseqüència tenim un pla general d'acció, hem de preparar la presentació en tots els seus detalls.
L'esquematització transforma el coneixement profund i ordenat de l'expositor en un coneixement accessible a l'audiència.
- Del general al particular.
- Del particular al general.
- Les parts del tot.
- Cronològicament.
- Ruta crítica.
- Mapes mentals.
No obstant això, per a efectes de la posada en pàgina del contingut comunicable mitjançant una presentació, l'esquematització resultaria molt difícil de seguir.
Una diapositiva o un acetat tenen una presència útil molt breu, per aquesta raó, és per això més convenient fer una adequada utilització d'encapçalaments prou ordenats, que facilitin l'audiència el seguiment dels temes.
En temes molt complexos, el més recomanable és lliurar documents esquematitzats a l'audiència, durant o al final de la presentació.
Val la pena retenir que no és aconsellable preparar presentacions molt llargues: el públic difícilment les tolera i, en tot cas, la possibilitat de retenir la seva atenció disminueix a cada minut que passa.
Per tant, considerem que l'esquematització s'ha de reduir al nombre mínim d'elements indispensables per transmetre el missatge.
En resum:
Un cop hem pogut definir el propòsit de la xerrada i l'esquema d'exposició, i que en conseqüència tenim un pla general d'acció, hem de preparar la presentació en tots els seus detalls.
