8.1. El vídeo

El vídeo fa referència a la captació, processament, transmissió i reconstrucció d'una seqüència d'imatges i sons que representen escenes en moviment.

Components del senyal de vídeo

La imatge està formada per llum i color i així el senyal de vídeo consta del que es diu luminància, crominància i sincronismes.

Luminància

La llum defineix la imatge en blanc i negre (és la informació que s'utilitza en sistemes de blanc i negre) i a aquesta part del senyal de vídeo se li crida luminància.

Crominància

La crominància és el component del senyal de vídeo que conté les informacions del color. Existeixen estàndards diferents per a la codificació del color:

• NTSC (National Television System Committee, Comissió Nacional de Sistemes de Televisió), utilitzat en gairebé tota Amèrica, dependències nord-americanes, Corea, Japó i Myanmar.


• SECAM (en francès, Séquentiel Couleur à Mémoire, Color seqüencial amb memòria(, utilitzat a França, les seves dependències i ex colònies i la majoria de Rússia.


• PAL (Phase Alternating Line, línea alternada en fase), utilitzat a la resta d'Europa; Argentina, Brasil, Grenlàndia i Uruguai a Amèrica; majoria d'Àfrica, Àsia i Oceania.

Font de la imatge: Wikipedia

Sincronismes

Hi ha tres classes de sincronismes:

• De línia o horitzontals. Els sincronismes de línia indiquen on comença i acaba cada línia de les quals es compon la imatge de vídeo.
• De camp o verticals. Són els que indiquen el començament i el final de cada camp. És en aquests camps on s¡inreix en l'actualitat el teletext i altres serveis). La freqüència dels polsos de asincronisme depèn del sistema de televisió: a Amèrica (amb excepció d'Argentina i Uruguai que segueixen la norma europea) s'usa freqüència de línia (nombre de línies) de 525 línies per quadre (i 60 camps per segon), mentre que a Europa s'utilitzen 625 línies per quadre (312,5 per cadascun dels dos camps en l'exploració entrellaçada), a una freqüència de 15.625Hz, i 50 camps per segon, (25 quadres).
• Referents al color. En tots els estàndards es modula una portadora amb la informació del color (diferent per a cada sistema de gestió de la crominància, NTSC, PAL o SECAM).

Vídeo analògic vs Vídeo digital

El senyal de vídeo pot ser analògic o digital. Les diferencies entre un i l’altre es podrien resumir en les quatre següents:

• En el sistema de vídeo digital la qualitat d'imatge es independent, solament es veu afectada durant el procés de digitalització de la mateixa. En el sistema analògic depèn de la qualitat de la cinta de vídeo, el reproductor, etc.
• El sistema digital permet el sistema d'edició no lineal. Podem editar les imatges i el so de forma més ràpida sense seguir cap ordre. En canvi en el sistema de video analògic l'edició segueix el criteri lineal, ja que depèn d'un suport de cinta magnètica i comporta seguir un ordre en la seqüència de filmació.
• El color en l'edició de vídeo analògic es troba limitat a l'hora de reproduir una imatge en els nivells de contrast i lluentor. En el video digital utilitza els tres colors primaris, fent que els colors de la imatge es defineixin de forma més exacta.
• En el sistema de vídeo digital, la realització de còpies no presenten cap classe de pèrdua en qualitat, i així es poden fer tantes còpies com es vulgui. En canvi, en el sistema analògic la qualitat depèn del nombre de còpies i enregistraments a més d'altres components externs.

Font de la imatge: arxiu propi