Informàtica a 4t de l'ESO: 12/2008

Un cop que tenim instal·lat els nostre client de correu electrònic - Thunderbird, Outlook Express o Eudora- caldrà fer les maniobres necessàries per a aconseguir obrir el nostre compte de correu web –webmail, en el nostre cas GMail- des del client instal·lat.

El propòsit d’aquesta operació és:

Crear un compte de correu electrònic en el nostre client.
Obrir el nostre correu webmail, sense haver d’entrar a la interfície web del correu electrònic.
Aconseguir tenir tots els nostres missatges en local, és a dir al nostre ordinador o dispositiu portable –pen drive, dis dur USB, etc-.

L’activitat consisteix en cercar informació a la web sobre com portar a terme aquestes operacions.

Adreces d’interès

Font de la imatge: arxiu propi

Què és?

“El correu electrònic (anomenat en anglès e-mail, o email) es refereix al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de comunicació electrònica. Avui en dia, la majoria de sistemes de correu electrònic utilitzen internet. El correu electrònic és un dels serveis més populars d'Internet. En comparació amb el correu ordinari, té l'avantatge de ser més barat i alhora més ràpid. La majoria del correu electrònic es transmet a servidors que treballen amb el protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol).” (Font: Viquipèdia).

Estructura d’una adreça de correu electrònic

Una direcció de correu moderna té la forma:

usuari@domini.exemple

La part abans del signe @ és la part local de la direcció, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe @ és el nom de domini. Pot ser de caràcter privat, empresarial o institucional.

Font de la imatge: Computerhistory

L’ús de la @ com a element separador entre la part local i el nom de domini de l’adreça de correu electrònic es deu a Ray Tomlinson que al 1971 cercava un símbol per a separar el nom de la persona del lloc on estava, havent d’acomplir dues condicions:

Aparèixer a tots els teclats.
Que no es fes servir en el noms propis de les persones o empreses ni en el nom dels servidors.

Servidors de correu

Un servidor de correu és una aplicació informàtica que ens permet enviar missatges (correus) d'uns usuaris a d'altres, amb independència de la xarxa que els esmentats usuaris estiguin utilitzant. Entre els més usats es troben sendmail i Exim (GNU/Linux).
Per aconseguir la connexió es defineixen una sèrie de protocols, cada un amb una finalitat concreta:

SMTP, Simple CorreuMail Transfer Protocol: És el protocol que s'utilitza perquè dos servidors de correu intercanviïn missatges.
POP, post Office Protocol: S'utilitza per obtenir els missatges guardats al servidor i passar-los-hi a l'usuari.
IMAP, Internet Message Access Protocol: La seva finalitat és la mateixa que la de POP, però el funcionament i les funcionalitats que ofereixen són diferents.

Així doncs, un servidor de correu consta en realitat de dos servidors: un servidor SMTP que serà l'encarregat d'enviar i rebre missatges, i un servidor POP/IMAP que serà el que permeti als usuaris obtenir els seus missatges.

Clients de correu

Per obtenir els missatges del servidor, els usuaris se serveixen de clients, és a dir, programes que implementen un protocol POP/IMAP.

Hi ha dues modalitats:

El client s'executa a la màquina de l'usuari. És el cas de Mozilla Thunderbird, Evolution, Microsoft Outlook.
El client de correu no s'executa a la màquina de l'usuari. És el cas dels clients via web, com ara GMail i Hotmail.

WebMail

En la modalitat del webmail l'arquitectura del servei és més complexa:

En una màquina (A) tenim el servidor SMTP i el servidor POP/IMAP.
En una altra (B) tenim un servidor web amb una aplicació client POP/IMAP.
L'usuari connecta via WEB amb (B) i llavors el client POP/IMAP estableix una connexió POP/IMAP amb el servidor de la màquina A; aquest servidor li torna a B els missatges de l'usuari, i una vegada rebuts, el client genera una pàgina web amb els missatges rebuts. La pàgina web es passa al servidor web que serà el que l'enviï a l'explorador web de l'usuari.

En qualsevol cas, els protocols SMTP/POP/IMAP són insegurs quant a que els missatges viatgen en clar per la xarxa, és a dir, és fàcil obtenir els nostres missatges i contrasenyes. Per a això se sol afegir una capa SSL, és a dir, un mètode de xifrat que puguin implementar tant el servidor com el client. En el cas del correu via web es poden utilitzar dues capes SSL: una entre A i B i una altra entre el servidor web de B i el navegador web de l'usuari.

Registre MX

Un Registre MX o Mail eXchange record –registre d’intercanvi de correu- és un tipus de registre que especifica com ha de ser encaminat un correu electrònic en internet. Els registres MX apunten als servidors als quals s’ha de trametre un correu electrònic en primer lloc, per prioritat. Quan un missatge de correu electrònic és tramés per internet, el remitent fa una petició al DNs sol·licitant el registre MX per als noms de domini de destinació. Aquesta consulta es contestada amb un llistat de noms de dominis de servidors d’intercanvi de correu entrant per al domini esmentat amb un nombre de preferència. Aleshores l’emissor tracta d’establir una connexió, seguint l’ordre de preferència, via SMTP, amb els servidors.

Font de les imatges: arxius propis