Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil.Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals.
El típic disc dur està dissenyat per tenir un eix que se sosté en un o més discs circulars anomenats plats (platter), on les dades són gravades. Els plats són fets d'un material no magnètic, normalment vidre o alumini, i són recoberts amb una fina capa de material magnètic. Aquests plats estan dissenyats per agafar grans velocitats. La informació és escrita als plats mentre estan rotant, mitjançant un mecanisme anomenat lectura i escriptura que opera molt a prop de la superfície magnètica. La capçalera (head) de lectura i escriptura s'utilitza per detectar i modificar la magnetització del material que es troba immediatament per sota d'ella. Hi ha una capçalera per cada disc magnètic a la superfície de l'eix, muntada sobre un braç comú. L'actuador de braç mou la capçalera en un arc radial a traves dels discs, cosa que permet que les capçaleres tinguin accés a gairebé tota la superfície del disc que gira.
El controlador de disc permet a la CPU entrar en contacte amb el disc dur. El firmware modern és capaç de programar eficientment lectures i escriptures de les superfícies del disc i reparar-ne sectors que eventualment poguessin fallar.
A més, la majoria de fabricants de discs durs i plaques mare avui dia recolzen la S.M.A.R.T, un sistema per mitjà del qual es poden predir imminents errors de disc, alertant l'usuari per mirar de prevenir pèrdues d'informació.
Alguns dels principals termes per referir-se a parts o característiques del disc són:
- Plat. Cadascun dels discos que hi ha dintre del disc dur.
- Cara. Cadascun dels dos costats d'un plat
- Cap. Nombre de capçal; equival a donar el nombre de cara, ja que hi ha un capçal per cara.
- Pista. Una circumferència dintre d'una cara; la pista 0 està en la vora exterior (A).
- Cilindre. Conjunt de diverses pistes; són totes les circumferències que estan alineades verticalment (una de cada cara).
- Sector. Cadascuna de les divisions d'una pista (B). La grandària del sector no és fix, sent l'estàndard actual 512 bytes. Antigament el nombre de sectors per pista era fix, la qual cosa desaprofitava l'espai significativament, ja que en les pistes exteriors poden emmagatzemar-me més sectors que en les interiors.
- La unitat d'emmagatzematge mínima és un conjunt de sectors contigus, anomenat clúster (D). Un arxiu de dades pot estar format per un o més clústers.
Gairebé tots els discs durs porten un sistema de protecció hermètic que els protegeix de la pols, condensacions i altres formes de contaminació. Els capçals de lectura/escriptura estan en un "air bearing", que és un coixí d'aire només algunes micres per sobre de la superfície del disc. La superfície i l'entorn interior del disc han de mantenir-se immaculats per mirar de prevenir l'acumulació de brutícia a l'espai entre els capçals i el disc.
El sistema de protecció consisteix en posar aire a pressió a dintre del disc per ajudar els capçals a mantenir-se a la mateixa distancia de la superfície del disc quan aquesta gira. Un disc dur necessita certa quantitat d'aire a pressió per operar correctament. La connexió del disc amb l'exterior i la pressió es fa mitjançant un petit forat en el sistema de protecció (més o menys ½ mm de diàmetre), normalment amb un filtre de carboni a l'interior (filtre de respiració). Si la pressió de l'aire és massa baixa, no hi haurà prou espai per al capçal i aquest no estarà a la alçada adient, causant el risc que es trenqui i s'origini una pèrdua d’informació.
Disc dur en funcionament (Font)
Font: Wikipèdia
Fonts de les imatges: Primera imatge Llicència CC by-nr Segona imatge Wikipèdia
