En informàtica, el format d’un disc és la manera en la que estan disposades les dades. Hi ha dos tipus de format: físic i lògic.Formatat físic o de baix nivell
Col·loca marques a la superfície magnètica del disc per tal de dividir-lo en sectors físics, els quals poden ser referenciats després indicant el cap lector i el sector i cilindre que es desitja llegar.
Els discs durs venen formatats de fàbrica i mai es perd aquest format per operacions normals. Sí que es pot perdre aquest format per camps magnètics o altes temperatures.
Els disc durs actuals no precisen de format a baix nivell.
Formatat lògic o sistema d’arxius
El formatat lògic implanta un sistema de arxius que assigna sectors a arxius.
Cada sistema operatiu té uns sistemes d’arxius propis (veure la taula de la pàgina 16 del llibre):
- Windows: FAT, FAT16, FAT32, NTFS.
- Linux: ext2, ext3, ext4, JFS, ReiserFS, XFS.
- Mac: HFS, HFS+.
Per tal que en un mateix disc dur puguin conviure diferents tipus de sistema d’arxius el que es fa és particionar-lo. Així, després de particionar un disc dur, el sistema tractarà cada part com una unitat completament independent. Un cop tenim el disc particionat aleshores cada partició es formata per separat segons el sistema d’arxius triat o el propòsit al qual serà destinada.
En Windows, las particions reconegudes són identificades amb una lletra: C:\, D:\, …. En sistemes basats en Linux, se l’assigna un arxiu especial a la carpeta /dev a cada partició: hda1, sda2, etc.
En Windows, las particions reconegudes són identificades amb una lletra: C:\, D:\, …. En sistemes basats en Linux, se l’assigna un arxiu especial a la carpeta /dev a cada partició: hda1, sda2, etc.
Existeixen tres tipus diferents de particions:
- Partició primària. Són les divisions primàries del disc. Només pot haver-ne quatre. Depèn d’una taula de particions, allotjada en el MBR(Master Boot Record). A la MBR s’emmagatzema tota la informació bàsica sobre les particions, si són engegables o no, el format, la mida i el sector d’inici. Aquestes són les particions que permeten engegar un sistema operatiu.
- Partició estesa. És un altre tipus de partició que actua com una partició primària. Serveix per a contenir infinitat d’unitats lògiques a dins. Es va idear per a trencar la limitació de les quatre particions primàries en un únic disc físic. Només pot haver una partició d’aquest tipus per disc. Per tant, és l’únic tipus de partició que no suporta un sistema d’arxius directament.
- Partició lògica. Ocupa un tros de Partició estesa o la seva totalitat, la qual s’ha formatat amb un sistema d’arxius determinat i se l’ha assignat una unitat.
Així doncs ens podem trobar amb un disc dur particionat en quatre particions primàries o 3 primàries i una estesa i dins l’estesa un nombre infinit d’unitats o particions lògiques.
El formatat d’una unitat implica l’eliminació de les dades, donat que es canvia l’assignació d’arxius a sectors, amb la qual cosa es perd l’assignació anterior que permetia accedir als arxius.
El formatat d’una unitat implica l’eliminació de les dades, donat que es canvia l’assignació d’arxius a sectors, amb la qual cosa es perd l’assignació anterior que permetia accedir als arxius.
Font de la imatge: arxiu propi
